Una vintena dels 135 diputats del Parlament, un 15%, s'ha inscrit fins ara al servei d’assessorament lingüístic per millorar el seu català, en els dos primers mesos des de la posada en marxa de la iniciativa. Segons ha comprovat l’ACN, es tracta de diputats de tots els grups, excepte Vox i Aliança Catalana. En concret: 8 dels 35 diputats de Junts, 5 dels 42 del PSC, els 4 de la CUP, 2 dels 20 d’ERC, 1 dels 6 dels Comuns i 1 dels 15 del PPC.
Els lingüistes de la cambra revisen les intervencions parlamentàries dels diputats que han sol·licitat el servei de manera voluntària, i posteriorment, en sessions personalitzades, se’ls indiquen els errors més freqüents. Ja s’han fet quatre sessions individualitzades, i la resta de diputats apuntats estan a l’espera de rebre data.
La Mesa del Parlament va impulsar la iniciativa el 4 de febrer, com a fruit d’una voluntat compartida entre el president del Parlament, Josep Rull, i la resta dels membres de la Mesa. La proposta va ser aprovada a la Junta de Portaveus per tots els grups, excepte Vox i PPC, que consideren que també hauria d’haver-hi assessorament per millorar el castellà. El 20 de febrer, es va enviar un correu electrònic a tots els diputats per oferir-los el servei.
La vicepresidenta primera del Parlament, Raquel Sans (ERC), és una de les persones que va respondre el correu per inscriure’s i espera encara que li assignin data i hora. Sans ha explicat que es tracta d’una decisió de la Mesa amb l’objectiu de millorar la qualitat de la llengua emprada al Parlament. “En un context en què la llengua necessita totes les proteccions possibles, ens semblava que millorar la qualitat lingüística era una bona oportunitat”, ha dit. Ha volgut aclarir que no es tracta d’una correcció, sinó d’una voluntat de millora: “Tots tenim coses a millorar”, ha conclòs.
Un dels diputats que ja ha fet la sessió és David Saldoni (Junts), que veu en la iniciativa una gran oportunitat perquè una lingüista revisi els seus discursos i li indiqui les formes incorrectes amb les alternatives adequades. “Són errors dels quals no te n’adones, perquè sempre has parlat així, de manera col·loquial. El fet que t’ho revisin amb tanta professionalitat ajuda molt”, ha explicat. També ha acceptat que la lingüista continui fent-li seguiment. “A la següent intervenció em va tocar el crostó i em va dir que no havia corregit totes les paraules”, ha afegit.
Un altre diputat que ja ha participat és Christian Soriano (PSC-Units), que ha destacat que la sessió li ha servit per adaptar el català al registre parlamentari i institucional, qualificant l’experiència de molt profitosa. “Per als que portem poc temps, com jo en la meva primera legislatura, és positiu aprendre així”, ha dit. També ha remarcat que com a representants públics del poble de Catalunya, tenen l’exigència “no només de defensar i estimar la llengua, sinó també conèixer-la”.
El diputat dels Comuns, Andrés García Berrio, nascut a Burgos, fa gairebé 20 anys que viu a Barcelona. Tot i no haver fet encara la sessió, s’hi ha inscrit: “Soc una persona catalana que no vaig néixer aquí ni vaig estudiar al sistema educatiu català. Parlo català, i sempre es pot millorar”. Ha valorat excel·lent que s’ofereixi aquest acompanyament lingüístic, especialment per a aquells diputats que no van estudiar català a l’escola.
Des de la CUP, la diputada Pilar Castillejo ha destacat que el 100% del seu grup (els 4 diputats) s’han afegit a la iniciativa. Creu que és una bona idea i que tenir una expressió oral més correcta ajuda a millorar la llengua. Tot i això, ha lamentat que encara no han rebut resposta per fixar la primera sessió. Ha comparat el cas amb els ciutadans que s’apunten a cursos de català i no hi ha prou places: “En el nostre cas és perfeccionament i no hi ha problema, però és més greu per a qui vol aprendre i no pot accedir a l’idioma”.
Segons fonts del Parlament, les recomanacions més freqüents se centren en:
· Fonètica (confusió d’esses sordes i sonores),
· Morfologia (formes verbals),
· Sintaxi (ús de preposicions),
· Lèxic (ús impropi de termes habituals).
També s’hi treballen qüestions com la coherència en el tractament de vós i vostè, es reforça l’estàndard oral de variants dialectals no centrals, s’incideix en fer servir un nivell de llengua formal, i es recomana evitar llegir íntegrament els discursos.
Les sessions presencials duren aproximadament una hora, i es poden fer al despatx del diputat o bé en una sala del Parlament. Després, es pot continuar el seguiment, i, si cal, concertar una nova sessió. Els diputats es poden continuar apuntant al servei.
L’ús del català al Parlament recupera terreny des del declivi de Cs
Actualment, un 85% dels diputats utilitzen majoritàriament el català al Parlament. Aquesta recuperació s’ha produït en les dues darreres legislatures, especialment des del declivi i desaparició de Ciutadans (Cs). El percentatge de diputats que intervenen principalment en castellà ha passat del 30% al 15%. Tot i així, la xifra actual del 85% és inferior als anys previs a l’arribada de Cs, quan l’ús del castellà era gairebé anecdòtic.
Segon curs d’aranès al Parlament
El Parlament ha posat en marxa, per segona vegada, un curs d’aranès adreçat a diputats i personal dels grups parlamentaris. El curs comença dilluns i ja s’hi han apuntat divuit persones.
Corresponent al nivell A1, el curs inclou una introducció a la llengua aranesa, amb lliçons de morfologia, sintaxi, lèxic específic de diversos àmbits, i també una visió del context polític i cultural de l’Aran. Són quinze hores lectives, repartides en dues sessions setmanals de hora i mitja, que es poden fer presencialment al Parlament o en línia.
La primera edició d’aquest curs es va fer l’any 2022, durant la XIII-XIV legislatura, amb la participació de 26 persones.
