L‘antídot contra l’oblit: 62 pobles abandonats a Tarragona

Llocs plagats de misteri i llegendes sinistres, restes arquitectòniques que recorden quan la història era viva, llogarets amb embruix curatiu, espais on es respira pau i silenci, ruïnes fantasmagòriques que defineixen un passat brutal, antics habitatges on encara es reflecteix la petjada de l’home, paratges on encara semblen sentir-se els udols dels dips, les queixes de la bruixa Maria Negra o les penes de la dama blanca… Aques indrets protagonitzen el llibre Contra l’oblit. Els pobles abandonats a la demarcació de Tarragona, editat per la Diputació de Tarragona. 

Els pobles on no existeix la presència humana des de fa anys sempre provoquen a la imaginació i evoquen a la memòria tradicional i als fantasmes. Terres poc generoses per a conrear, un accés complicat, la falta d’aigua, la necessitat de rehabilitar espais sense pressupostos, tragèdies que emboliquen al lloc en una aura de maledicció, la manca de serveis bàsics en ple segle XX, la pressió per la venda dels terrenys, ‘segrestos’ per part de sectes i grups espiritistes, discussions limítrofes, revolucions davant l’opressió feudal, greus episodis de focs que se sumen a èpoques de sequera, problemes patrimonials de les famílies acomodades que eren les propietàries del lloc o les plagues i les malalties com la pesta. Pobles que un dia van ser la llar de famílies, però que per aquests i molts altres motius van derivar en el seu abandó per part dels seus habitants. 

A més de per aquesta mena de raons particulars, segons ens recorda l’autor, Carles Martí Martí, la desamortització de Mendizábal de 1835 on es subhastaven de forma pública els béns de procedència feudal, el decret de la Diputació de 1842 en el qual 42 nuclis de població rural van quedar annexionats a municipis més grans, el decret de l’Arquebisbat de Tarragona de 1869 on es suprimien les parròquies dels pobles petits per a agrupar-les en els grans, la Guerra Civil Espanyola o la crisi de la fil·loxera van ser algunes de les grans causes històriques que van provocar el creixement progressiu de poblacions buidades de la província. 

Seixanta-dos pobles abandonats en set constel·lacions geogràfiques diferents derivades de l’emplaçament físic de les viles històriques. Alguns d’aquests llocs tenen davant un futur prometedor amb noves estratègies de recuperació gràcies a iniciatives relacionades amb el foment del turisme rural, el fenomen del nudisme, projectes comunitaris sobre una mena de vida alternatiu neorural, conservació per a la contribució de la memòria històrica o plans que impulsin el desenvolupament de noves activitats culturals, educatives o de divulgació, entre altres. 

La visita dels pobles i aquest llibre, que posa en valor el patrimoni, són la millor manera de conèixer en profunditat el passat, present i el futur dels pobles abandonats de la demarcació.

Contra l’oblit (així com els altres tres llibres resenyats a la dreta) forma part de la colecció Difusió Cultural, que edita la Diputació per donar a conèixer i posar en valor elements patrimonials de la demarcació de Tarragona.