Assetjament escolar i salut mental, com afrontar els efectes

Un estudiant de 14 anys apunyala en un institut de Jerez a tres professors i dos alumnes. Fets com aquest han reobert el debat entorn de l’assetjament escolar (bullying) i com afecta la salut mental i el benestar emocional infantojuvenil.

Segons dades de la UNESCO, un de cada tres menors en edat escolar a tot el món pateix assetjament escolar. En aquest context, el director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre, Toni Coello, explica que «l’assetjament escolar es defineix com un acte d’agressió que pot ser física, verbal, directa o indirecta. Els criteris perquè sigui assetjament escolar és que hi hagi un desequilibri de poder social, psicològic o físic entre les parts, i que aquesta agressió sigui repetida en el temps».

I hi ha algun perfil de persona més predisposada a patir-ho? Toni Coello respon que «no hi ha un perfil específic». «El que observem són escenaris o patrons que solen repetir-se, com ser ‘l’alumne nou’, tenir alguna característica o qualitat diferent del grup predominant (ja sigui la nacionalitat, un atribut, l’estructura familiar o els gustos), o estar travessant per un moment de vulnerabilitat en un altre entorn (per exemple, menors que han patit alguna pèrdua recent o que les seves famílies estan passant per alguna situació conflictiva). Aquests menors solen mostrar-se més endarrerits o amb tendència a l’aïllament, i de vegades es converteixen en el focus dels menors que assetgen».

En aquesta mateixa línia, el director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre apunta que «si bé part dels menors que pateixen situacions d’assetjament escolar tenen algun diagnòstic previ en Salut Mental, la majoria d’ells no presenten psicopatologia. Són infants i adolescents que es veuen embarcats en una situació molt delicada i que, en moltes ocasions, no troben en l’entorn la resposta que necessiten».

Al respecte, la psiquiatra de nens i adolescents a la Clínica Odita-Salut Mental de Tarragona, la Dra. Rocío Monge, diu que «n’hi ha prou amb veure les notícies, que sens dubte resulten preocupants; històries de violència, suïcidi o assetjament escolar que són cada vegada més freqüents i que ens parlen de la necessitat social i universal de canviar del tot, la forma com estem acompanyant els nostres joves, la manera de viure que els estem ensenyant, les prioritats a les quals els estem acostumant».

I els assetjadors, compleixen algun requisit? «El perfil no és homogeni. Alguns estudis han identificat dos grups d’assetjadors. Mentre que un primer grup farien servir estratègies prosocials, com la cooperació, amb estratègies coercitives, com l’agressió, per controlar els companys o accedir a privilegis; el segon que comet assetjament són generalment més inadaptats i acostumen a tenir problemes de conducta i salut mental», descriu Toni Coello.

Llavors, quant a quins efectes té l’assetjament per la salut mental dels adolescents, el director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre afirma que «no afecta tothom per igual. En psiquiatria, ho veiem des d’una teoria biopsicosocial dels problemes mentals. Quan hi ha vulnerabilitat, si hi ha elements estressants en l’àmbit social i personal, això pot afectar molt més que quan no hi ha aquesta vulnerabilitat. L’assetjament s’ha demostrat que pot produir, en aquells que el pateixen, però també en els assetjadors i en els quals són víctimes i assetjadors alhora, símptomes de depressió, ansietat. I, recentment, s’ha vist també que pot produir símptomes de trauma».

Com actuar

«Sabem que les intervencions a l’escola redueixen significativament l’assetjament escolar entre els nens i els adolescents. És important millorar les relacions entre els nens en edat escolar, aconseguir que els espectadors passius s’impliquin. Les respostes dels companys que són testimonis de les agressions són crucials per inhibir o alimentar l’assetjament escolar. Hem d’intentar implicar als pares i fer servir pràctiques disciplinàries amb els assetjadors. El suport dels pares i dels companys és protector. I també ajuda a millorar les normes i les respostes contra l’assetjament escolar a les aules i que els professors verbalitzin clarament la seva posició al respecte», destaca Toni Coello.

En l’àmbit familiar, diu que «la comunicació intrafamiliar és el factor més protector que hi ha. Veure la cara del teu fill en entrar i sortir del col·legi és primordial per iniciar aquesta comunicació. Hi ha investigació sobre els sopars familiars i s’ha vist que són un moment de reunió de la família. Assegurar-se que els sopars familiars són un moment protegit per a la família, per ajuntar-se, per parlar del dia, aquí és quan els pares i els fills intercanvien, i pots veure més o menys els seus canvis d’humor. Sona molt simple, però aquest moment del sopar és molt important, perquè estableix una comunicació; el nen se’n va al llit més tranquil i si hi ha un problema, es poden fer plans de com manejar-lo».

Atenció especialitzada

I des de les consultes? «El tractament de l’assetjament no és medicació, tret que hi hagi una malaltia comòrbida que calgui tractar. Si hi ha una depressió clínica, per exemple, sí que l’has de tractar, has de considerar medicació o psicoteràpia, o una combinació de les dues si hi ha estrès posttraumàtic sever, o una desregulació emocional molt greu. Però, normalment, els efectes de l’assetjament s’haurien d’abordar amb un equip multidisciplinari que requereix la col·laboració dels pares, el col·legi i els agents socials. En cada cas, cal considerar, des de tots els angles què està passant, per què està passant, i què es pot fer perquè el nen o nena deixi de patir», diu Toni Coello.

Per acabar, l’especialista adverteix que no ens oblidem de l’agressor. «Has d’avaluar si hi ha algun trastorn que estigui afectant el nen, un trastorn antisocial, un TDAH que estigui influint en la seva forma de comportar-se. Després, s’avalua la dinàmica familiar: si hi ha problemes de comunicació; si hi ha algun tipus de problema d’aprenentatge i això fa que se senti menys i ho pagui fent-li assetjament escolar als altres. L’enfocament sempre és multidisciplinari». Com a reflexió final el director mèdic de la Fundació Pere Mata Terres recorda que «en l’assetjament el problema i la solució és cosa de tots».