La (r)evolució de la sexualitat, en vuit claus

Poques paraules i ben dites. És el que ha pensat el científic i divulgador tortosí Pere Estupinyà a l’hora de presentar una versió actualitzada, més breu i plaent del llibre S=EX2: La ciencia del sexo, que publicà fa una dècada. Des d’aleshores ha plogut molt en referència a la salut sexual: «Hi ha hagut més canvis socials que no pas científics, és a dir, els pilars de la sexologia/comportament sexual humà no han canviat, però sí que ho ha fet la percepció social», assegura l’expert. Així, segons Pere Estupinyà en aquest nou paradigma la (r)evolució de la salut sexual en els darrers deu anys se centra en els següents aspectes:

1 Dones i sexe

En aquest temps, Pere Estupinyà diu que «el gran canvi és la desestigmació i pèrdua de tabús. Fa unes dècades, el sexe era tabú, la gent no en parlava, era privat, més normatiu; ara, es percep amb més naturalitat». «Especialment, les dones i joves estan més alliberades. Fa temps es pensava que el plaer masculí era més important que el femení. Hi havia sexisme. Ara, no tenen pudor en explorar amb la bisexualitat sense definir-se com a tal», afirma el divulgador científic tortosí, a la vegada que reconeix que «això pot crear certa inseguretat en els homes, acostumats a pensar que ells tenen el control, quan en realitat la capacitat sexual femenina és molt més potent que la d’un home».

2 Més enllà de l’orgasme

A la pregunta si l’orgasme ha deixat de ser la finalitat última en les relacions sexuals, Pere Estupinyà diu que «en la pràctica no, però cada cop hi ha un major interès per gaudir del plaer previ a l’orgasme, com fa les persones que practiquen el tantra o BDSM (dominació i submissió sexual)».

3 Identitat de gènere

Partint de la base que en els darrers anys ha augmentat l’interès per comprendre, en l’àmbit acadèmic i científic, la psicologia i la sociologia del comportament humà en l’àmbit sexual, Pere Estupinyà assenyala que «la diversitat afectiva, sexual i de gènere inclou un ampli nombre d’identitats». Aleshores, mentre que la definició de sexe fa referència a les marques biològiques, el gènere esdevé dels rols sexuals en l’àmbit social, és a dir, no tenen un origen biològic. En conseqüència diu que «hi ha una constatació que cada cop són més les persones que es defineixen com a bigènere, agènere, un paradigma que fuig de la identificació binària d’home o dona».

4 Diversitat

En el context actual, Pere Estupinyà diu que «hi ha menys estigma i tabú cap a la diversitat de comportaments sexuals, com per exemplar, parelles obertes, parelles poliamoroses, etc.».

5 Inactivitat

En la darrera dècada, la ciència també s’ha interessat per estudiar termes com la inactivitat sexual. «Concretament, els estudis tracten de documentar quantes persones no mantenen relacions sexuals durant cert temps; i algunes investigacions ja apunten que el percentatge supera el 20% en dones i homes», afirma el científic.

6 Malalties rares

Paral·lelament a la preocupació per la disfunció erèctil i la falta de desig, també hi ha un interès per malalties rares associades a la sexualitat, com l’anhedonia, que és la dificultat o la impossibilitat de sentir plaer. «Fins ara, la resposta professional és que la causa era que aquestes persones no havien arribat a l’orgasme», indica Pere Estupinyà. En aquest sentit, el científic recorda que «tot i que la ciència ho investiga tot, en els seus inicis la funció sexual s’ha estudiat des del punt de vista mèdic, a fi de comprendre, en primera instància, perquè certes persones que tenen problemes de salut sexual i quines solucions es podien adoptar. Unes circumstàncies que van propiciar la masculinització de la medicina sexual, en detriment de la femenina que va arribar més tard, però amb més força per la seva complexitat».

7 Pornografia

D’altra banda, en els últims anys el consum de pornografia entre els adolescents ha augmentat. Concretament, un informe de Save the Children corrobora que més del 60% dels adolescents espanyols d’entre 13 i 17 anys han vist pornografia en alguna ocasió i, d’ells, més del 50% l’han vist per primera vegada abans dels 13 anys i un 8,7% abans dels 10. ¿Poden aquestes pràctiques afectar la salut sexual en l’etapa adulta? «La meva visió no és tan catastrofista com la d’altres persones. En adults la pornografia no té impactes negatius rellevants en persones sanes, mentre que sí que pot tenir conseqüències en persones amb problemes psicològics preexistents, com un trastorn obsessivocompulsiu, un trastorn narcisista, etc.», descriu Pere Estupinyà.

En el cas dels adolescents, el científic tortosí diu que «el que passa és que condiciona el comportament de les pràctiques que consideren normals». Tanmateix, «no ha passat prou temps ver avaluar l’impacte a l’edat adulta; potser seran més oberts a tenir relacions de parella diferents, més poliamoroses, liberals, a qüestionar-se l’heterosexualitat i ser més bisexuals, etc.».

8 ‘Les tres claus’

Per tot el que s’ha exposat anteriorment, en opinió de Pere Estupinyà les tres claus per gaudir de la salut sexual serien: «Primer, desinhibir-se, és a dir, no tenir condicionants negatius, sinó percebre el sexe d’una manera natural i positiva. A vegades no és fàcil perquè els tabús vénen d’experiències traumàtiques que s’han de solucionar; en segon lloc, coneixes molt a un mateix, és a dir, ser conscients què ens agrada i què no, què ens excita i què no, que ens inhibeix i què no, tant individualment com en l’àmbit de la parella, per això és important entendre com funciona el cos i com respon; per acabar, en tercer lloc interès i curiositat per continuar aprenent i gaudint del plaer».

Per tot això, la salut sexual també és viure la sexualitat des del benestar psicològic, la responsabilitat i el respecte mutu. Conèixer la nostra sexualitat ens permet gaudir d’una millor salut, promou la llibertat i l’autonomia. Així doncs, segons Pere Estupinyà «el llibre resulta interessant i fàcil de llegir, i on s’aprèn moltíssim sobre sexualitat, desig, atracció i plaer, però també sobre com funciona el cos i la ment humana».