El Govern descarta totalment la interconnexió de xarxes d’abastament de l’aigua de l’Ebre i el Ter-Llobregat, una proposta que havien fet diversos col·legis professionals davant el context de sequera actual que viu el país.
Així ho ha confirmat novament la secretària d’Acció Climàtica a la Conselleria d’Acció Climàtica, Anna Barnadas. La declaració d’emergència per sequera tindrà lloc d’aquí pocs dies a l’àrea de Barcelona si no canvien les previsions de pluja.
La secretària ha destacat que la posició del Govern és molt clara. «Les conques internes han de poder ser relisients. Ens hem de marcar un espai d’ús de l’aigua a l’oferta. Les sequeres formen part de la conca Mediterrània. No té sentit jugar amb les aigües d’uns i altres. El que hem de fer és treballar amb l’aigua que no cau del cel».
Actualment hi ha dos dessalinitzadores, la del Prat i la de la Tordera (que s’amplia de 20 hm3 a 60), i s’està treballant en una tercera, la del Foix
En aquest sentit Barnadas ha explicat que s’estan fent diverses obres d’emergència per fer més resilient l’àrea metropolitana de Barcelona, la que més consumeix aigua. Actualment hi ha dos dessalinitzadores, la del Prat i la de la Tordera (que s’amplia de 20 hectòmetres cúbics a 60), i s’està treballant en una tercera, la del Foix, que encara no s’està construint i que tindrà una capacitat de 20 hectòmetres cúbics. El cost de l’aigua dessalinitzada és molt elevat. Paral·lelament també s’està treballant en regenerar l’aigua emprada, i en aquest sentit es preveu quadruplicar la capacitat actual abans de 2027. En dos anys ja s’ha duplicat la producció d’aquest recurs.
Quant a la petició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre de reubicar la dessalinitzadora del Foix, la secretària va declarar que «entenem que hi haja suspicàcies al respecte. Però cal molta transparència i justificació. El que pesarà finalment serà l’estalvi i l’eficiència, que és com hem de treballar».
La planta genera recel i malestar a les Terres de l’Ebre per la seva ubicació pròxima a la xarxa del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT).
Tot just a inicis d’aquesta setmana l’Ajuntament de Tortosa es convertia en el primer consistori en aprovar per unanimitat una declaració institucional a proposta de la Plataforma en Defesa de l’Ebre contra la interconnexió de xarxes del Consorci d’Aigües de tarragona amb el sistema Ter-Llobregat. La declaració institucional també instava el govern de l’Estat i de la Generalitat a estudiar un canvi d’ubicació de la dessaladora del Foix a les comarques del Llobregat, on realment es genera l’escassetat d’aigua.
La declaració també qüestionava la mesura del transport marítim d’aigua per l’impacte que genera i per ser poc eficient en la resolució del problema d’escassetat d’aigua.
La PDE valora la notícia amb cautela
Les declaracions de Barnadas han sigut rebudes positivament però amb certa cautela a la Plataforma en Defensa de l’Ebre. «Valorem positivament que des de la Conselleria no s’estiga treballant en la interconnexió de xarxes», declara la portaveu Susanna Abella. «Però realment al 2008 a nosaltres se’ns va negar que s’estigués treballant en el transvassament de l’Ebre fins la tarda abans que es fes públic». La PDE tem que el Govern puga cedir «als lobbys de pressió que hi ha a l’àrea metropolitana i que volen la interconnexió» de xarxes. Des de la PDE «animem per tal que totes aquelles infraestructures de regeneració i potabilització es posin en marxa d’aquí uns mesos. Serà la prova evident de que no hi havia intenció en la interconnexió».
