El doctor Francesc Marimon, coordinador clínic del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, lidera l’estudi de seroprevalença davant el virus SARS-CoV-2 que científics del centre hospitalari i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han realitzat a la població d’Ascó (Ribera d’Ebre). En una primera fase de la recerca, els resultats de la qual es van donar a conèixer el passat octubre, s’ha constatat que només el 2,63% de la població del municipi ha estat en contacte amb el virus. Un resultat que servirà per saber com evoluciona la malaltia en la localitat quan es dugui a terme la segona fase de l’estudi, prevista d’aquí a sis mesos.
Per què són rellevants els estudis de seroprevalença com el d’Ascó?
Els estudis de seroprevalença permeten conèixer exactament la incidència d’infecció per virus SARS-CoV-2, és a dir, quin és el percentatge de població que ha estat infectada. Cal tenir en compte que un percentatge no menyspreable de pacients no són detectats pels sistemes sanitaris perquè no se’ls ha fet cap prova o perquè han passat la infecció de manera asimptomàtica.
És una estratègia freqüent?
No és una estratègia habitual, perquè hem de tenir en compte que un estudi d’aquestes característiques és complicat de fer de manera extensa a nivell territorial, pel cost econòmic que suposa, encara que l’ideal seria poder fer-ho. Habitualment se seleccionen mostres representatives d’un territori i a partir d’aquí s’extrapolen els resultats.
En el cas d’Ascó ha estat iniciativa pròpia del consistori.
Sí. L’ajuntament ha promogut i impulsat l’estudi. Van contactar amb l’IISPV i amb l’hospital. Llavors, des del Servei de Medicina Interna es va dissenyar el protocol de l’estudi.
Quins han estat els objectius de l’estudi?
Bàsicament tres. Primer, determinar la prevalença de la infecció per SARS-CoV-2 en el municipi d’Ascó. En segon lloc, determinar l’evolució de l’estat immunitari dels habitants en els pròxims sis mesos. En aquest sentit, es repetiran les anàlisis amb una nova determinació d’anticossos i aquesta segona fase ens permetrà conèixer com s’ha comportat l’evolució de malalts infectats en el territori d’Ascó. I en tercer lloc, amb les extraccions de sang es va sol·licitar consentiment dels participants per disposar d’un banc de mostres biològiques perquè en un futur es puguin realitzar altres estudis que ens permetin ampliar el coneixement de la infecció per SARS-CoV-2.
Els primers resultats de l’estudi han revelat que només el 2,63% de la població del municipi ha estat en contacte amb el virus. Aquest percentatge què evidencia?
Tenint en compte que la participació en aquest estudi va ser significativament alta, amb 759 ciutadans del municipi (un 52% de la població), es pot concloure que la incidència de la infecció en el municipi ha estat relativament baixa, en la mateixa línia que hi ha hagut a les Terres de l’Ebre.
Què hem esperar de l’anàlisi d’aquí a sis mesos?
Si es manté un percentatge d’infecció al voltant del 6%, podrem dir que les mesures de salut pública aplicades per l’Ajuntament d’Ascó i el Departament de Salut en el municipi han estat efectives. Per contra, si d’aquí a sis mesos la corba es dispara i el percentatge d’infectats puja fins a un 20%, per exemple, significarà que probablement les mesures aplicades en la població hauran estat insuficients.
Quina informació de valor aporta conèixer l’estat immunitari de la població?
És important per prendre decisions en l’àmbit de la salut pública. Si sabem que la població està poc immunitzada, hem de ser més estrictes en les mesures de contenció de la infecció, ja que amb molta més facilitat la infecció es pot estendre. Per contra, si la població té una alta taxa d’infecció, la qual cosa coneixem com a immunitat de grup, sabrem que un percentatge elevat d’aquesta població està protegida i serà molt més difícil la transmissió de la malaltia.
D’existir la capacitat econòmica per fer estudis d’aquest tipus a escala territorial, com contribuirien al fet que les mesures de salut pública es poguessin prescriure sobre la base de cada territori?
Aquesta seria la foto ideal. Si tinguéssim la foto de tot Catalunya, és de dir, dels 7,5 milions de ciutadans en el moment A i en el moment B, podríem determinar si les mesures de salut pública que s’han pres han estat eficaces. Ara com ara, l’única cosa que podem saber és la taxa de contagis a través de PCR, i últimament amb els tests antigènics, però aquests només ens reflecteixen els pacients amb infecció activa i no detectem als pacients que han estat asimptomàtics i no se’ls ha realitzat cap test.
Quina diferència existeix entre la informació que ofereix un estudi de seroprevalença i l’obtinguda a través de les proves PCR de manera massiva?
A través dels tests PCR es detecta quan una persona té càrrega viral en el seu cos en el moment agut de la infecció, mentre que en l’estudi serològic determinem els anticossos d’infecció aguda i d’infecció passada. Per això, si et fan un test PCR en el moment en què no tens símptomes pot ser que el resultat sigui negatiu i no obstant això, hagis passat la malaltia, la qual cosa anomenaríem com un ‘fals negatiu’. En canvi, amb la realització de tests serològics podem detectar infecció activa i infecció passada.
A mig camí estan les proves ràpides d’antígens.
El test d’antígens permet detectar unes certes proteïnes de virus. L’avantatge és que són proves més ràpides i menys costoses que les proves PCR, però no obstant això tenen més falsos negatius.
Des de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili quines línies de recerca s’impulsen?
Hem participat en diferents estudis. Un dels últims ha estat liderat pel doctor Lluís Masana que ha demostrat que les estatines, un fàrmac que ajuda a reduir el colesterol a la sang i que s’utilitza per a prevenir malalties cardiovasculars, disminueix significativament la mortalitat per la Covid-19. A part, el nostre Servei de Medicina Interna està realitzant un assaig clínic en el qual es valora l’eficàcia d’un nou tractament enfront del virus. Estem en fase de reclutament de malalts. I des d’altres serveis de l’hospital, s’estan fent també altres estudis.
Senten una certa pressió quant a la necessitat d’investigar sobre la malaltia?
No especialment, i més que pressió, és la necessitat d’aportar nous coneixements sobre una malaltia que ens afecta molt de prop. Són iniciatives que sorgeixen de nosaltres mateixos perquè tots estem interessats en què la pandèmia es controli i s’acabi el més ràpid possible. Com més informació tinguem millor podrem afrontar la situació.
