La meitat de la conca de l'Ebre estarà en emergència per sequera a finals de maig, amb la incorporació de les unitats territorials del Gállego-Cinca i Huerva a una situació en la que ja es troben el tram català de l’Ebre i el Segre, entre d’altres. La presidenta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Dolores Pascual, reconeix que aquesta sequera és de les més greus, si no la més greu, que ha patit la conca, i que a mesura que la situació empitjori, caldrà aplicar noves restriccions, especialment als usuaris del regadiu de cara a l’estiu.
Entre les mesures que s’han començat a aplicar, n’hi ha per garantir els abastaments a la població i els cabals ecològics, mentre que en les properes setmanes es preveu posar en marxa un programa de seguiment ambiental del delta de l’Ebre en situació de sequera, atenent a què es tracta d’un espai natural d’especial protecció.
Segons el Pla Hidrològic de l’Ebre, quan està en nivell d’emergència per escassetat la unitat territorial del Baix Ebre, s’activa una condició especial de la vigilància de les condicions ambientals del delta de l’Ebre. En temps real, es prenen dades del Sistema Automàtic d’Informació de Qualitat de les Aigües (xarxa SAICA), com ara valors de conductivitat elèctrica, materials solts, nitrats, temperatura, PH, mercuri, amoni... per tal de comprovar la qualitat de l’aigua i garantir la protecció ambiental de la zona.
Aquest dijous es va reunir a Saragossa la Comissió Permanent de la Sequera de la CHE per analitzar la situació hídrica actual i les mesures engegades per pal·liar-la. Està integrada per representants de l'Administració General de l'Estat, de l'organisme de conca, un per cadascuna de les nou comunitats autònomes que en formen part, representants dels abastaments, regadius i energètics, i, sense vot, de les organitzacions sindicals, socials, empresarials i ambientals, amb fins a 27 membres.
Segons reconeix la presidenta de la CHE, enguany la situació és especialment complicada, perquè afecta a bona part de la conca, i els embassaments no s'han recuperat de la sequera del 2022, quan els agricultors de diverses zones ja van haver d'afrontar prorratejos i restriccions.
Entre altres mesures, la CHE també ha acordat la condonació de cànons i la rebaixa de tarifes per als sistemes de reg que han vist reduïts els seus drets d'aigua, s’ha establert un control de cabals ecològics i d'abocaments i s'han habilitat autoritzacions provisionals en cas de necessitats puntuals d'aigua per salvar situacions de crisi. També es manté una coordinació amb l'Agència Catalana de l'Aigua, responsable de la vigilància del domini públic de l'Ebre al seu territori.
Cabals ecològics
Les entitats ecologistes Seo BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Ipcena-Ecologistes de Catalunya, han reclamat que no es toquin els cabals ecològics dels rius davant la proposta de l’esborrany del Pla de sequera de la CHE. Consideren que aquesta mesura posaria en risc la conservació de les zones humides i han reclamat que s’assegurin els cabals ecològics com a element de preservació de la biodiversitat, qualitat de l’aigua i de l’activitat econòmica al llarg de les conques.
