El Baix Penedès és una comarca que pot presumir de tenir monuments i comerços històrics que s’han adaptat als canvis de les noves èpoques. Aquest any només un establiment de tota la comarca ha rebut el Premi Nacional als Establiments Comercials Centenaris de la Generalitat de Catalunya 2022: la Farmàcia Suriol de l’Arboç.
Sent la més antiga del municipi, es troba al Carrer Major, un lloc clau del poble. Podria dir-se que és l’indret més important d’aquesta vila modernista, que està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vint-i-cinc metres més enllà
L’any 1920, Andreu Suriol Farré, llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, va comprar la farmàcia Roquer, que era del germà del propietari de la Giralda. En aquell moment estava situada al número 19 del Carrer Major, però Suriol va decidir traslladar-la a casa seva, vint-i-cinc metres més enllà, al número 22, on ha perdurat fins ara.
Per aquelles dates no era l’única farmàcia que hi havia a l’Arboç, però sí que ha estat l’única que ha sobreviscut. «N’hi havia una o dues més, però això s’ha perdut en la nit dels temps», afirma el membre de la tercera generació, Andreu Suriol Ribé.
El pare de l’Andreu, Agustí Suriol Escofet, també llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, va morir de forma prematura el 1980, deixant la propietat al seu únic fill i actual propietari. L’Andreu, també llicenciat per la mateixa universitat que els seus avantpassats, ha continuat regentant la farmàcia fins al dia d’avui. Es defineix com la tercera generació d’apotecaris, paraula que li agrada més que la de farmacèutics.
Suriol explica com hi ha coses que no han canviat gens des d’aquells començaments, com per exemple el servei cap a les persones, que continua sent el mateix. «La farmàcia ha estat aquí els últims cent anys i la gent sempre ha tractat amb una família que ha conservat unes característiques semblants pel que fa al tracte», comenta.
Canvis del temps
El que sí que ha canviat molt és la manera de treballar i els medicaments. Quan ell veia al seu pare treballar a la dècada dels anys cinquanta o seixanta, «la sanitat era molt agafada amb pinces». «Els medicaments abans no eren tan racionals, ara és una cosa molt més protocol·litzada», assegura.
A la Farmàcia Suriol, a banda de les instal·lacions de la botiga també disposen d’un laboratori a la planta de dalt de l’edifici. I és que en aquests anys d’història mai han deixat de fer fórmules magistrals. A més, també estan habilitats per fabricar-ne per a tercers. Són de les poques farmàcies de l’àmbit geogràfic del Gran Penedès que poden assumir-ho, ja que disposen de la infraestructura logística necessària. Al seu laboratori de galènica tenen un estucatge de principis actius important, on fabriquen fórmules per a grans ciutats com Igualada, Vilafranca, Sitges o Sant Pere de Ribes.
La farmàcia també ha canviat bastant pel que fa a les instal·lacions, reformant-se per adequar l’espai a les necessitats dels clients. La botiga ja no és com era en els seus començaments, però sí que es conserva la façana que dona al darrere. I també ha quedat enrere el fet d’haver de passar amb només un sol metge al municipi i que el farmacèutic, el seu pare, anés a les tantes de la matinada a fer diagnòstics i anàlisis a cases particulars.
Establiments insòlits
Quan preguntem a l’Andreu quin és el secret per mantenir un negoci centenari, riu i diu que és «persistir». Però també admet que cada cop és més estrany que els negocis aguantin tants anys sense canviar. «Cada vegada n’hi haurà menys d’establiments centenaris, perquè el temps ho porta. És molt difícil que una mateixa família mantingui un negoci durant cent anys», reconeix Suriol. «Jo quan m’hi vaig posar sabia que això seria fins que em jubilés o plegués», afegeix.
El passat mes d’octubre va rebre aquesta distinció per part de la Generalitat, juntament amb quatre establiments de les comarques penedesenques com són la botiga Teixits La Rosa i el restaurant La Fitorra de Vilanova i la Geltrú i la Papereria Codorniu d’Igualada.
Suriol va aprofitar la recepció d’aquest premi per demanar al Departament d’Empresa i Treball que revisin l’impost de successions. «Per una banda, se’ns premia, però, per altra banda, se’ns castiga. El meu avi va pagar quan va comprar la farmàcia, el meu pare va haver de pagar-la, jo també i el meu fill ho haurà de fer», assenyala.
Un reconeixement important
Amb tot, manifesta que haver rebut aquest premi és «un prestigi» i fa que la farmàcia sigui «un referent pel poble». «La farmàcia per mi és molt important perquè l’he viscut, però també n’he estat un enamorat i un fidel seguidor de les ensenyances dels meus ancestres. És una cosa molt bonica», conclou Suriol.
A dia d’avui no es pot saber quants anys més seguirà el negoci. Els temps que venen són incerts. Encara que els seus dos fills també han seguit la tradició de la familia, s’encarreguen de les altres dues farmàcies que hi ha actualment al municipi. Sense data fixada per a jubilar-se, Andreu Suriol no tenca la porta al fet que algun dels seus nets segueixi la nissaga i continuïn fent de la Farmàcia Suriol un lloc històric i emblemàtic de l’Arboç.
