En Tomeu, nascut el 1893, és el més gran d’una família de pagesos mallorquina. Les penúries i una societat tancada marcaran els primers anys de la seva vida, fins que un enfrontament amb el seu pare el farà embarcar cap a Cuba amb la companyia de la seva egua Llibertat i un jove jornaler. En Tomeu és el protagonista de Li diré Llibertat (La Campana), una novel·la de Joan Bibiloni, la primera en català, que va quedar finalista del Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler del 2022. «La paraula llibertat té molta importància en una època en què la gent vivia encadenada a unes normes socials, religioses i de tota mena. No s’atrevien a fer res. Era més fàcil comportar-se com dictaven els preceptes que era el correcte, no pensar ni qüestionar res», comenta en Bibiloni, que a més a més de novel·lista ha sigut metge rural durant quaranta-tres anys, trenta-vuit dels quals a Soller.
Li diré Llibertat arrenca amb el naixement del Tomeu, un part amb tota la senzillesa i, alhora, la perillosa complexitat que es podia donar en un habitatge de finals del segle XIX. «Realment el que recreo és el naixement de la meva mare. Eren dones molt valentes i era molt trist. Vull dir, hi havia dues cadiretes, una mica de palla a terra i, com era cosa de dones, els homes no hi podien entrar. La meva àvia tenia 22 anys i el meu padrí, 21. Els havien casat per conveniència perquè ell havia perdut la seva mare i el seu pare era vidu», recorda en Joan Bibiloni.
L’autor ha sigut metge rural durant bona part de la seva vida, més de quaranta anys
Per a aquesta i altres escenes, va ser rellevant la seva experiència professional. «Ser metge rural és molt agradable», diu l’autor, «perquè la gent t’estima molt, t’agafa molta confiança i a més a més és molt còmode, ja que quan tenen un problema venen, no han de demanar cita prèvia. És molt satisfactori, per ells i per a mi».
Igual que els catalans, els indians mallorquins tornaven a l’origen quan havien fet fortuna. «Actualment, entre els petits habitatges et trobes alguna casa senyorial envoltada d’un gran jardí, amb arbres tropicals americans i saps que pertanyia a un indià. Això no obstant, si no feien fortuna i no tenien diners per tornar, morien allà».
Tarragonins i tortosins
Li diré Llibertat ret homenatge a la cultura mallorquina, escrita en les formes verbals de l’illa amb rondalles, algunes amb diàlegs en català salat. «A un indià tarragoní que ha fet fortuna i vol tornar a Tarragona amb la seva estimada, una artista cubana, li faig cantar una havanera típica i, d’altra banda, el metge del vapor mercant, un personatge entranyable, és tortosí». Tot plegat en una novel·la amb algun assassinat i dosi de sexe, «amb la intenció de posar-hi salsa i també de fer riure». Així mateix, el rei Jaume I i el port de Salou tampoc no hi podien faltar.
De la Mallorca de la seva infantesa, en Bibiloni sent recança. «No és la Mallorca que vaig viure de petit, ja no. Fa vertadera pena perquè ha canviat tot. La gent cada vegada menys parla mallorquí i està tot urbanitzat, més asfalt i menys zones verges. La costa està destruïda totalment».
En tot cas, les aventures continuen en El capità Alabat, que en Bibiloni ja en té finalitzada.
