Carolina Fajardo escoltava de petita els contes que li explicava la mare a la guitarra. Per la finestra veia passar un núvol de cotó. Estudiar piano va ser per ella com un «amor a primera vista». Venint d’un assaig de música pop, rhythm-and-blues, va veure la llum de la finestra de Teresa Valls -oberta de bat a bat-.
Va escoltar una ària de les» Bodas de Figaro» i es va enamorar del cant líric. Després, els millors mestres la van portar agafada per la mà Teresa Garrigosa i Alan Branch, entre altres. Ha rebut classes magistrals amb professors com Caballé, Bartoli o Chova i, actualment, amb la Carmen Bustamante.
Carolina, de mirada de vellut i veu nítida, té una flexibilitat vocal que li permet assumir elevats ornaments lírics. Ho vam poder gaudir, a l’Òpera Rigoletto al Camp de Mart. Darrerament al Gran Teatre del Liceu amb Il trittico, de Puccini.
La continuarem escoltant, perquè els seus somnis estan a tocar d’aquell núvol de cotó que va veure en la seva infantesa.
