La crisi sanitària pel coronavirus pot acabar sent una oportunitat per als pobles per créixer en habitants. Després de l’estat d’alarma i el confinament de la passada primavera, les zones rurals i costaneres menys massificades es veuen ara com un bon lloc on viure, prop de la natura, amb habitatges més amplis a un millor preu i lluny de les aglomeracions de les grans ciutats. A les Terres de l’Ebre hi ha diversos municipis que han vist com s’incrementava en els darrers mesos el seu padró. Un cas és l’Ametlla de Mar, on actualment hi ha censats 7.662 habitants, el que suposa un increment de 218 persones, respecte a les 7.444 que hi havia registrades l’1 de gener d’aquest any, segons dades de l’Ajuntament.
Concretament, des del passat mes de maig, s’ha registrat un total de 253 empadronaments al municipi, 96 més que l’any anterior durant les mateixes dates. La majoria procedeixen de l’àrea metropolitana de Barcelona i en alguns casos, segons destaquen des de l’Ajuntament, es tracta de persones que ja vivien des de fa temps bona part de l’any al terme de l’Ametlla en segones residències, i que ara han decidit convertir la Cala la seva residència principal, davant la possibilitat de futurs nous confinaments i l’acceptació d’algunes empreses a incorporar el teletreball.
També a Sant Carles de la Ràpita han detectat un increment del padró. Així, segons dades de l’Ajuntament, del 18 de maig al 5 de juny es van registrar 78 altes noves, davant de les 35 del mateix període al 2019. Una tendència que ha continuat al llarg de l’estiu, a l’espera de tenir les últimes xifres confirmades.
Un altre municipi ebrenc, en aquest cas d’interior, que ha vist incrementat el seu cens de població en els últims mesos és Gandesa. Tal i com ja va avançar el Diari, des de l’1 de gener fins l’actualitat, 96 persones s’han empadronat a la capital de la Terra Alta, el que suposa un increment de població del 3,2 per cent.
Un augment que l’alcalde del municipi, Carles Luz, explica per diversos factors, entre els quals destaca el canvi de paradigma que s’ha donat amb la pandèmia i que afavoreix el teletreball, i també l’increment d’ofertes de feina al municipi registrades en els últims anys.
«La situació actual ha accelerat l’anhelat retorn a Gandesa»
Susana Aubanell torna a ser veïna de Gandesa després de 16 anys fora. És sanitària (TCAI) a Sant Joan de Déu i fins ara vivia a Pallejà. Els seus fills Roger, de 13 anys, i Adrianna, de 9, començaran aquest curs a l’institut i l’escola de Gandesa. També ha tornat a la capital de la Terra Alta la seva mare, Joana Ubalde.
«Som de Gandesa de tota la vida, i passàvem aquí les vacances i tot el temps que podíem», explica la sanitària. Susana va marxar a Barcelona quan es va casar amb un noi d’allà, explica. Tot i que es va separar al 2013, va continuar vivint-hi per qüestions de feina. «Feia temps que volia tornar, però no m’acabava de decidir», explica al Diari.
Ara, alguns factors han estat decisius. «Ma mare, que m’ajuda molt en el dia a dia, insistia a tornar; i molt especialment, ha influït que a Gandesa hi viu la meua parella actual, Fermín Puey. Ell té un negoci aquí i era més fàcil que fos jo qui em traslladés per poder estar junts», detalla la sanitària. El fet de passar el confinament allà, en el cas de la seua mare en un pis de 60 metres sense terrassa o balcó, els va acabar de decidir a fer el pas sense esperar més.
Els fills hi van estar d’acord, ja que «a Gandesa hi tenen molts amics», i el pare dels nens s’hi va avenir. Així, des d’aquest estiu ja estan empadronats i instal·lats a la capital de la Terra Alta.
Susana manté la seva feina al complex hospitalari de Sant Joan de Déu, a Esplugues de Llobregat, fent torns de nit i amb reducció del cinquanta per cent de la jornada. «Aprofito per treballar els caps de setmana que porto els nens amb el seu pare; i després he d’anar algunes altres nits al mes, però de moment ho podem portar bé», comenta, tot mostrant la il·lusió amb què encara aquesta nova etapa vital.
«A Ulldecona hem guanyat en qualitat de vida i tranquil·litat»
Carme Saorin i Jesús D. Montserrat són una parella de 39 i 55 anys que van decidir deixar el barri del Raval de Barcelona per instal·lar-se a Ulldecona, on resideixen des d’aquest estiu. Carme és arqueòloga i des de fa més de deu anys participa en excavacions a Ulldecona, Alcanar i Vinaròs. «De fet, el primer jaciment en el que vaig treballar va ser la Ferradura, a Ulldecona», comenta.
Pel que fa a Jesús, coneixia el poble perquè fa més de trenta anys va treballar durant uns mesos en una discoteca local com a DJ. «Hi vaig fer molt bons amics, però amb els anys havíem perdut el contacte. Ara l’hem pogut recuperar», explica.
Després que Carme aconseguís una beca de quatre anys per la seva tesi doctoral, dedicada precisament a aprofundir en el coneixement dels jaciments ibèrics i preibèrics de la zona, van decidir canviar d’aires. «Per redactar la tesi no calia ser a Barcelona i què millor que ser al costat mateix dels jaciments». De fet, l’arqueòloga ja havia residit a temporades al territori, on se sentia còmoda i havia fet força amics. «Durant les campanyes d’excavació l’equip ens quedàvem o a l’alberg de l’ermita d’Ulldecona o en un prat d’Alcanar», detalla. En aquestes ocasions, la seva parella la visitava durant uns dies.
Van passar el confinament a Barcelona. El contracte de lloguer del pis del Raval se’ls acabava i van prendre la decisió de marxar. Des del passat mes de juliol viuen en una casa, també de lloguer, dins del nucli urbà ulldeconenc. «Les primeres setmanes vaig notar el canvi però era una decisió madurada, i ara estic encantat», afirma Jesús. «Hem guanyat en tranquil·litat i qualitat de vida», remarquen tots dos.
«Amb aquest context millor viure al costat de la platja que a la ciutat»
Oriol Márquez està aquests dies de mudança. Aquest jove artista de 25 anys ha decidit deixar Molins de Rei, a l’àrea metropolitana de Barcelona, per instal·lar-se a l’Ametlla de Mar.
Des de fa uns set anys hi resideix bona part de la seva família, i ara, un cop acabada la carrera de Belles Arts a Barcelona, ha decidit seguir els mateixos passos i buscar-se un pis dins del nucli urbà de la Cala, on ja s’ha empadronat.
En la seva decisió de canviar de residència hi han influït diversos factors, com ara els preus de lloguer a Barcelona i tota l’àrea metropolitana i «òbviament també el Covid». «És evident que en el context actual ve més de gust viure al costat de la platja i la natura que no en un pis al mig de la ciutat», comenta.
Triar com a nou destí l’Ametlla de Mar era el més normal, apunta, «tenint en compte que quan hi visitava la família m’hi sentia molt a gust».
El jove artista considera que el seu cas no és únic, donada la tendència actual del mercat immobiliari i de lloguer, «que expulsa els veïns primer del centre de la ciutat i acaba afectant també totes les poblacions de l’àrea metropolitana».
Oriol és autònom i treballa principalment en la creació de murals. El seu objectiu, segons explica al ‘Diari’, és treballar per donar a conèixer la seva obra artística a les Terres de l’Ebre, «amb algun projecte potent i engrescador que pugui agradar», i obrir-se així camí al territori, on de moment ha treballat poc, «en dues o tres coses petites».
Mentrestant, aquest cap de setmana està acabant de recollir totes les pertinences que tenia a Molins de Rei per fer efectiu el trasllat a l’Ametlla, a partir de la setmana que ve.
«Estic il·lusionada de tornar a establir-me al meu poble»
Una altra nova resident a l’Ametlla de Mar és Mònica Lapuerta. És nascuda al municipi però es va traslladar a les Illes Canàries fa anys quan es va casar. Ara, els seus fills bessons de 18 anys, David i Laura, començaran a estudiar aquest curs a la universitat a Barcelona. «Estic divorciada, la meua parella actual és de l’Ametlla de Mar i els meus fills tenien clar que volien estudiar a Catalunya, de manera que ha estat un procés natural, però estic encantada de fer el pas», comenta. També els seus pares, que ja són grans, són de l’Ametlla de Mar, de manera que ara podrà estar més al seu costat, segons destaca.
La decisió estava presa però el trasllat s’ha avançat per evitar que un nou hipotètic confinament pugui ‘agafar-la’ encara a Tenerife.
Lapuerta va deixar la seva feina de vint anys en una notaria de la ciutat canària. Durant l’estat d’alarma i el confinament va continuar treballant, però va tenir clar que si es donés una nova situació similar, volia estar ja establerta a l’Ametlla de Mar, on es va empadronar el passat mes d’agost aprofitant les vacances. Després va tornar a les Canàries per organitzar tot el trasllat. Aquests dies està ajudant els fills a instal·lar-se al pis de Barcelona.
Ara també començarà la recerca d’una nova feina a les Terres de l’Ebre. «En un principi creia que seria complicat, però ja he tingut alguna primera entrevista i ara ho veig força millor, tot i el context actual», comenta.
Mònica Lapuerta té moltes ganes d’emprendre aquesta nova etapa, de tornar definitivament al poble que la va veure nàixer i deixar de tenir una relació a distància, segons detalla.
