Arrenca una nova campanya d’excavacions al jaciment ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, amb l’objectiu d’acabar de caracteritzar l’urbanisme d’aquest poblat ibèric.
Com explica el coodirector de les excavacions portades a terme per la Universitat de Barcelona, Rafel Jornet, l’estat de conservació d’aquest jaciment és «excepcional» i les excavacions que porta a terme la UB des del 2014 han sigut «feixugues». El poblat data del segle VI a.C. i en anteriors campanyes d’excavacions es va trobar el trull de vi més antic de tot Catalunya i espais per comercialitzar productes. La ciutat ocupava fins a tres hectàrees i es regia per l’autarquia. El poblat ibèric era una fortificació militar des dels seus inicis fins al període de romanització. En altres campanyes també va trobar-se la porta d’accés a l’assentament, un fossar militar i una muralla fortificada de fins a dos metres d’alçada.
«Un dels objectius d’aquesta campanya és delimitar l’urbanisme i la circulació del propi assentament, així com caracteritzar-lo amb el seu territori amb prospeccions de més superfície de terreny», explicà el coodirector Jornet.
Així, es realitzaran noves prospeccions a tres jaciments més i s’excavarà un altre de petites dimensions, situat entre Gandesa i Vilalba dels Arcs, de 1.500 metres quadrats.
«En els propers anys volem saber com es circulava per aquest jaciment i veure les relacions entre aquest centre de poder i masos a dos o tres quilòmetres», va detallar.
Jornet va valorar que es té poca informació en relació als jaciments ibèrics de l’interior, a diferència dels de la costa. «Per això excavar un nou jaciment enguany ens ajudarà a comprendre aquestes relacions», va concloure.
La directora dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Victòria Almuni, va explicar que el Coll del Moro és un dels tres grans equipaments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, juntament amb el Castellet de Banyoles de Tivissa i el Castell de Miravet. «Aquest és un projecte important no només per a Gandesa i la Terra Alta sinó també per al conjunt de les Terres de l’Ebre», va exposar la directora. «Des de l’Agència Catalana del Patrimoni es treballarà per la consolidació de les estructures per passar després a l’adequació de la visita. Pensem que ja s’ha de museïtzar». El procés per fer-lo visitable podrà durar uns tres anys.
Precisament el potencial turístic del jaciment és un dels factors que va destacar per la seua banda l’alcalde de Gandesa, Carles Luz.
«No és habitual trobar un mur de dos metres d’alçada en un jaciment ibèric. També cal destacar la necròpolis i el jaciment de Calars. Estem generant un tramat de jaciments molt important», remarcà.
El batlle va valorar que es treballarà amb el Govern de la Generalitat per buscar els recursos necessaris per seguir amb les excavacions. També es va demanar l’ajuda de l’1% Cultural del Ministeri, tot i que de moment no s’ha obtingut resposta. «La il·lusió la tenim tota i hi seguirem treballant», va subratllar.
