És un reconeixement merescut, per personifiquem en Tòful Conesa, per tot l’esforç que significa mantenir viva una pràctica ancestral que antigament servia per comunicar tota mena d’esdeveniments. Les campanes eren el diari, la ràdio, la televisió i l’internet de l’actualitat. Les campanes donaven les hores, avisaven del foc, cridaven a sometent, anunciaven si algú havia mort (tres tocs si el difunt era home i quatre si era dona), advertien del tancament de les portes de la ciutat i proclamaven les festes amb repics i tocs de bandeig i volteig.
La Unesco ha declarat el toc manual de campanes de la Catedral de Tarragona i d’altres poblacions Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Eren tan importants les campanes que Felip V va castigar Lleida sense tenir-ne com a represàlia per haver-se alineat amb els austriacistes a la Guerra de Successió. La importància de la campana ha enriquit molt el nostre lèxic. Quan algú només sap alguna cosa a mitges diem que ha sentit tocar campanes. Si algú és lleuger d’enteniment diem que és un tocacampanes, en referència al bastaix encarregat de tocar les hores a la Catedral de Barcelona, cosa que no sempre complia amb puntualitat. I quan arriba una cosa molt esperada i desitjada, toquem campanes, que és justament el que fem avui.
