La Televisió l’estimava. I jo també

Raffaella Carrà. Va revolucionar la televisió i la música d’una societat encarcarada i retrògrada, i les seves lletres sempre han estat farcides de missatges reivindicatius

09 julio 2021 05:31 | Actualizado a 09 julio 2021 05:41
Se lee en minutos
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Quan era petita em muntava les meves festes particulars. Em porto 7 i 8 anys amb els meus germans i, clar, no sempre tenien ganes de jugar amb mi, per això organitzava uns festivals musicals sensacionals. Quan els meus pares no tenien ganes de veure’m fent playback dibuixava un públic imaginari i ho donava tot. Tenia debilitat per una dona que m’ha fascinat tota la vida: Raffaella Carrà. Volia ser com ella. Amb les seves contorsions i cops de cap impossibles. Una gran artista que es deia abans. 

El seu nom de bateig era Raffaella María Roberta Pelloni i va escollir el cognom artístic en homenatge al pintor del futurisme Carlo Carrà. Va començar a fer cine i a estudiar dansa de molt petita, però la seva primera professora de ballet clàssic li va suggerir que ho deixés, que no arribaria mai a res perquè tenia els turmells massa fins. Encertada com molts altres que han fet recomanacions gratuïtes i summament errònies. Una dona gelosa de la seva intimitat i tremendament discreta que se’n va anar a Amèrica a provar fortuna als anys 60 i va tenir un paper a la pel·lícula El coronel Von Ryanal amb Frank Sinatra. La va voler seduir, però va olorar els seus negocis i es va decantar pel no. Va tornar a Itàlia a fer tele. 

Quan Espanya es va desempallegar de la dictadura va convidar la reina italiana. Va revolucionar la televisió i la música d’una societat encarcarada i retrògrada. Va aterrar amb uns espectacles mil·limetrats i un somriure que humanitzava l’estrella de cabellera rossa. Va enlluernar la meva generació i va esdevenir icona gai. Les seves lletres sempre han estat farcides de missatges reivindicatius. Sota el ritme dels seus temes s’hi llegeix una defensa per la llibertat, l’amor i l’homosexualitat. Va ser censurada pel Papa però ella va seguir ensenyant el melic i cantant el que volia. A tall d’exemple: Caliente caliente: «Hace tiempo que mi cuerpo anda loco anda suelto y no lo puedo frenar. Por las noches me despierto abrazada a la almohada y con deseos de amar». O Fiesta: «Yo le dije si no estás tú que voy a hacer si no estás tú y es sabido que peligroso decir siempre la verdad ¡sí! un día te has sentido enamorada ¡no! no digas que le quieres, cállalo. Yo le dije si no está tú que voy a hacer si no estás tú, he sabido que es peligroso decir siempre la verdad, por eso aquí tengo yo esta fiesta pero sin ti». El clàssic Para hacer bien el amor: «Para hacer bien el amor hay que venir al sur, para hacer bien el amor iré donde estás tú. Sin amantes, quién se puede consolar, sin amantes esta vida es infernal».

La relació numèrica 5 3 5 3 4 5 6: «Paso el tiempo y ya no puedo esperarte más. Mi dedo está enrojecido de tanto marcar. Se mueve solo sobre mi cuerpo y marca sin parar...» I Lucas: «Él era un chico de cabellos de oro. Yo le quería casi con locura. Le fui tan fiel como a nadie he sido y jamás supe qué le ha sucedido. Porque una tarde desde mi ventana le vi abrazado a un desconocido. No sé quién era, tal vez un viejo amigo. Desde ese día nunca más le he vuelto a ver».
Sempre ha mantingut la seva vida privada on toca, fora del món públic, fins i tot va voler amagar la seva malaltia per no preocupar els fans.

Ha mort una dona lliure, amable, que queia bé a tothom. No recordo la quantitat de vegades que vaig cantar i ballar i cantar Rumore en castellà. Ja la sento... va per tu, Raffaella. 

* Comunicadora. Montse Llussà va néixer a Reus, on va començar la seva trajectòria radiofònica. Treballa al ‘Versió RAC1’. Veu d’espots i programes a Canal Reus, TV3 i TVE. Graduada en logopèdia, és professora de veu a Blanquerna.

Comentarios
Multimedia Diari