Teresa Pallarès Piqué (Marçà, 1964) és diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Ciències de l’Educació, Pedagogia Terapèutica per la Universitat de Barcelona. En l’àmbit empresarial, ha estat directora General de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, i directora del Clúster Químic CHEMMED Tarragona, mentre que en l’àmbit polític i institucional destaca per, entre altres, haver sigut directora de SSTT de Comerç i Turisme de la Generalitat; directora de SSTT d’Economia, Finances i Energia, i subdelegada del Govern de l’Estat. Actualment és diputada al Parlament de Catalunya i regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge. La seva lliçó de vida és «tractar a totes les persones com m’agradaria que em tractessin».
De formació és psicopedagoga. Què li va cridar l’atenció a l’hora d’escollir aquests estudis?
Al meu poble, a Marçà, tenies dues opcions. O bé anar a treballar al camp o, com en el meu cas, fer classes de repàs, ja que m’agradava ensenyar. El que no volia de cap de les maneres era anar ‘al de fora’, que és com es diu familiarment anar a collir préssecs o plegar avellanes. Així, guanyava els diners a l’estiu fent classes. Amb aquests diners podia pagar els estudis i així vaig anar cap a Reus a estudiar COU i després Magisteri a Tarragona.
Però la seva il·lusió era estudiar Química?
En aquella època no podia cursar aquests estudis perquè necessitava treballar per mantenir-me. Per això, vaig decidir estudiar Magisteri: primer, perquè m’agradava i després, perquè em permetia compaginar els estudis amb el treball. En acabar la facultat, vaig seguir amb la meva formació en el camp de la Psicopedagogia. Es tracta d’una àrea molt propera a la meva titulació inicial i a la vegada molt més àmplia i enriquidora. I és que aquesta ciència aprofundeix en les arrels psicosociològiques de l’educació, de l’aprenentatge, dels aspectes relacionals entre les persones en un centre educatiu... I com que allò que més he valorat sempre són les persones, doncs, en vaig gaudir molt.
En aquests camins, l’empremta del Priorat fins on l’ha portat?
El Priorat és casa meva. Així mateix, per a molta gent de la comarca, Reus era la ciutat on anàvem a comprar, i per això, des de petita he tingut molta proximitat i vincle amb la ciutat.
Quina imatge li ve al cap?
Arribar amb el tren amb la meva mare i anar al mercat, a comprar o al metge... Per tant, baixar a Reus era un viatge gairebé natural. I, com que Reus és una ciutat acollidora, sempre m’hi he sentit molt còmoda.
Aquesta formació en Psicopedagogia com l’ha aplicat en la seva carrera política?
Em considero una persona dialogant, de tarannà mediador, que m’ha ajudat molt a l’hora de resoldre conflictes i sobretot, quan m’he trobat davant de dilemes. Per això crec que la meva formació, amb grans dosis de psicologia, m’ha estat d’utilitat tant en la feina com en la vida. També hi influeix el caràcter: em considero una persona de consens i intento sempre trobar punts en comú perquè tothom surti guanyant. Sempre intento tenir present aquesta funció mediadora.
Té algun lema a la seva vida?
Per a mi, és una lliçó de vida tractar a totes les persones com m’agradaria que em tractessin a mi. Això prové de tot allò que he après treballant al costat de les persones en la meva etapa pedagògica. Entre aquestes persones n’hi ha hagut algunes amb dificultats d’aprenentatge, unes altres amb dificultats d’adaptació social. Sempre he tingut clar que la diversitat funcional no anul·la ni la necessitat d’afecte ni el sentiment de gratitud. Aquesta experiència m’ha transmès lliçons de vida, de saviesa i moltes dosis d’emotivitat i empatia. Però la vida també ens té preparats alguns sotracs. Jo n’he tingut uns quants. I la veritat, no sempre hi estem preparades... Però cal seguir endavant.
Dels consellers del nou Govern, 8 són dones i 6 homes. S’ha assolit la paritat en la política?
Políticament cal continuar treballant en la consecució de la paritat. Si més no, tenir en compte que la diversitat de gènere ens aportarà molts més talents, molts més punts de vista i així prendre unes decisions encara millors. Malauradament encara ens trobem davant d’obstacles com la bretxa salarial, el famós ‘sostre de vidre’ i, el que és pitjor de tots, l’existència de violències masclistes. Cal avançar en aquest tema per tenir un model de societat justa i equitativa on la igualtat efectiva d’oportunitats sigui una realitat.
En què ens hauríem de fixar?
No hauríem de mirar les xifres, sinó que ens hauríem de fixar en el perfil de les persones. Som diferents homes i dones, com també tenim concepcions diferents entre persones. Mentre hàgim d’introduir mesures de discriminació positiva en un gènere o un altre, és que encara ens queda feina per fer.
La paritat es tradueix en més poder en mans de les dones?
Més que poder, prefereixo parlar de compromís i responsabilitat. Crec que no es tracta de poder sinó de visió i actitud davant la vida, perquè la vida és més que poder. Aquesta visió també canvia amb el temps i amb l’experiència de cadascú. En tot cas, empoderar les dones significa reconèixer la seva vàlua en igualtat de condicions que els homes. També és important que les persones sapiguem reconèixer les nostres limitacions, identificar el nostre potencial i, sobretot, aportar dosi d’il·lusió a la nostra feina. Dono per descomptat que tot això és inherent al compromís. Sóc molt passional. El recorregut que he tingut a la vida m’ha portat a ocupar diversos llocs de responsabilitat, però sempre he prioritzat la il·lusió.
És difícil mantenir la il·lusió?
Depèn d’un mateix. De la teva actitud, del compromís i de la dedicació. Però és obvi que posar il·lusió en el que fas es tradueix en eficiència i efectivitat.
També és important envoltar-se d’un bon equip humà.
El treball en equip no ha de ser piramidal. Suposa compartir, posar en comú les idees, tenir i generar confiança, i més en la política, on hi ha molta desconfiança. Hem de tenir clar que el pas per la política és provisional. He de dir que la política enganxa si t’agrada i et bolques amb la gent, de qui també reps molt. Tothom ha de saber quin és el seu moment. A vegades ens sentim Superman o Superwoman, però la vida és molt fràgil i és important viure-la.
