Julian Assange, Jeremy Corbyn i Joanne Rowling, els altaveus del procés català

Davant d’un paper en blanc amb l’encàrrec de donar la meva ‘mirada’ de tarragonina que viu fora de la ciutat que l’ha vist néixer. Una mirada no gaire llunyana pel que fa a la distància física, des de fa uns anys que visc i treballo a Barcelona, i una mirada molt propera des dels llaços emocionals que m’uneixen amb Tarragona i la seva gent. 

Quan en Josep Ramon Correal, exdirector d’aquesta casa, em va fer la proposta d’escriure en aquesta secció, em va il·lusionar el fet de poder tenir un lligam més proper amb la meva terra, amb la ciutat que estimo.

La ciutat on tinc família, amics, coneguts i saludats, on van néixer els meus fills i també on vaig fer les meves primeres pràctiques de periodista i vaig exercir durant deu anys. 

Com a periodista intento interpretar i explicar la realitat des d’un punt de vista d’observadora, de la manera més objectiva possible. Fent i fent-me moltes preguntes que m’ajudin a entendre el que veig i el que visc.

Aquests dies tan tristos i convulsos que estem vivint em crida especialment l’atenció el paper activista i punyent que està jugant l’australià Julian Assange en el procés independentista de Catalunya. Des de l’ambaixada de l’Equador a Londres, on Assange viu aïllat en 30 metres quadrats des del 2012, s’ha convertit en un dels altaveus mundials més importants de difusió del procés d’independència de Catalunya.

Per fer-ho utilitza una eina que domina i que li permet seguir l’actualitat catalana i espanyola a 1.500 quilòmetres de distància. Al seu compte de Twitter, amb gairebé 500.000 seguidors, on es defineix com a editor de WikiLeaks i refugiat polític, detingut sense càrrecs durant els últims set anys per violar dues resolucions de les Nacions Unides, és des d’on piula i repiula sobre el procés català. En un tuit va dir que no té una posició sobre la independència en si mateixa, però que creu que regions tan grans com Catalunya o Escòcia tenen el dret a un referèndum.

El primer posicionament d’Assange va començar amb els escorcolls que la Guàrdia Civil va fer al seminari El Vallenc per presumptament haver participat en la impressió de material per al referèndum de l’1-O. I des d’aleshores són constants els seus tuits i retuits, tant en anglès com en català, sobre el procés i l’actuació de l’Estat espanyol. Ha piulat sobre cadascun dels episodis.

No tan sols es manifesta des del seu compte personal de Twitter, sinó que també ho fa a través del compte d’@WikiLeaks, amb més de 5 milions de seguidors, des d’on s’han difós, per exemple, informes del Parlament britànic per donar a conèixer als parlamentaris la situació política a Catalunya arran de la convocatòria de l’1-O, o va publicar una enquesta on preguntava quina posició tenien els seus seguidors sobre el referèndum català, si s’havia de celebrar o no i què votarien. Durant la primera hora l’enquesta ja va rebre més de 8.000 vots.

@JulianAssange i @WikiLeaks s’han convertit en uns dels tuiters més influents en el procés d’independència de Catalunya. Però no només ell té els ulls posats sobre el que passa aquí. Sota l’etiqueta #Catalonia, el tercer tuiter més influent és @JeremyCorbyn, el líder del Partit Laboralista britànic que té més d’un milió i mig de seguidors. La quarta és l’escriptora i autora de Harry Potter @JK_Rowling, que va qualificar de repugnants i injustificables les càrregues policials per impedir el referèndum de l’1-O. Amb els 12,8 milions de seguidors que té, ràpidament va aconseguir més de 75 mil retuits i més de 100.000 ‘m’agrada’.

Que ens miren des de fora, que ens analitzen, que opinen… ja ens va quedar molt clar amb el ressò que van tenir les càrregues policials de l’1-O als mitjans internacionals, però a més de mirar, analitzar i opinar hi haurà algun gest forà que sigui útil per fer possible un diàleg i acostar posicions? Es deixarà de considerar un conflicte intern?