Tarragona kitsch

Tarragona és una ciutat kitsch. Si algú en tenia algun dubte que doni una ullada al «giny» que la parella Joaquim Bendicho-Àngel-O Brunet han publicat aquest Sant Jordi de la mà d’Arola Editors. El «no-llibre» és un arreplec dels elements kitsch, és a dir cutres, que té la ciutat. En arquitectura trobem l’edifici Winterman i el gratacel Verd com si algú hagués volgut que Tarragona competís amb Nova York. Entre les botigues destaca el Ribot que imita un vagó del Talgo i sobretot el triangle Las Vegas que amalgama la benzinera, el Burguer King, el Tritón i un rentador de cotxes al més pur estil dels deserts americans. No em puc estar de citar el monument a l’aviació del Llorito, un autèntic despropòsit que Bendicho i Brunet imputen «a alguns espavilats de la base aèria de Reus» que van aprofitar l’avinentesa per treure’s de sobre la ferralla dels hangars. Encara que no ho sembli, aquest giny editorial és afectuós i tendre. Com Tarragona.