El President Illa va fer esment a les arrels cristianes de la Diada de Sant Jordi en la seva conversa amb Javier Cercas, a Madrid. La xerrada estava pensada per intercanviar reflexions sobre Catalunya, Sant Jordi i la cultura, però va derivar cap a temes lligats a la fe cristiana, arran de la mort del papa Francesc. Illa va demanar «màxim respecte» per la llibertat de culte, tot recordant que el cristianisme «és la nostra tradició». Certament.
El col·loqui no va abundar gaire més en «la nostra tradició» ni va ser poc ni molt fèrtil en aportacions al voltant del llegat català, ni pel que fa a la cultura popular ni als costums i usatges del país, ni a les seves formes de vida. Cercas, que viu a Verges, a la riba esquerra del riu Ter, al Baix Empordà, es va queixar que l’acte a Madrid s’havia de fer molt abans. Illa va emfasitzar que Sant Jordi «és una festa cívica, i el que hem de fer des de les administracions és acompanyar-la i no fer gaire més».
No gran cosa, si considerem l’enrenou i les crisis (a l’escola, als tribunals, al carrer...) que pateix la llengua catalana, que és el tronc on s’arrapa la tradició i que la nodreix. Ni mitja paraula. És una pena desaprofitar un esdeveniment així a Madrid. Aviam, potser era el que es volia: un acte de desgreuge a Javier Cercas i cantar uns al·leluies sobre la Catalunya joliua i mansueta que regala roses i llibres, que és la que ara convé promocionar. Llàstima, sí.
