Només els partits socis del Govern (PSC, ERC i els Comuns) donaran suport a l’instrument «per enfortir la llengua catalana». Junts i la CUP s’hi han despenjat. No cal dir que la dreta espanyolista ni hi és ni se l’espera. Junts no subscriu el pacte perquè volia esperar la sentència del Constitucional sobre el 24% de castellà. Puigdemont va dir ahir que hi ha «una pinça per fotre Junts per Catalunya». En canvi, el portaveu adjunt d’ERC, Isaac Albert, ha lamentat que hi hagi algú que vulgui emprar el pacte per fer «politiqueta» i «politiqueig». «La llengua és massa important per tenir segons quines actituds”, ha deixat anar Isaac Albert.
És una llàstima que ni els partits, en teoria catalanistes, siguin capaços de superar les seves diferències per defensar un tema tan essencial com la llengua. Fins i tot l’alcalde franquista de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, ho va tenir clar. En el llibre Còmplices per la llengua, de Josefina Salord Ripoll, que recull les cartes que es van intercanviar Francesc de B. Moll i Josep Pla, es troba un episodi desconegut i sorprenent, almenys per a mi. Va ser l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a les gestions de Josep Pla amb l’alcalde Porcioles, qui va finançar amb una «important subvenció» (dues-centes cinquanta mil pessetes) la reedició dels dos primers volums del Diccionari català-valencià-balear, una eina lexicogràfica imprescindible. Pla va «pagar» el favor dedicant un Homenots a Porcioles. «De mi no n’heu de dir ni una paraula», demana Pla en una carta a Moll. Anaven per feina.
