Recuperant una màquina Baldrich de fa 80 anys per processar la garrofa

Són dies intensos per la Sílvia Rión i el Raul Cruz. Estan immersos de ple en la restauració i recuperació d’una màquina processadora de garrofa, construïda el 1940 per l’enginyer reusenc Salvador Baldrich. Quan torni a funcionar s’encarregarà de netejar i triturar la garrofa per separar-ne el garrofí (la llavor) de la polpa, de la qual s’obtindrà posteriorment farines i melassa. Treballen per recuperar la vida de l’enginy des d’un espai cedit per l’Ajuntament dels Garidells, on ells viuen, per a més endavant instal·lar-lo a l’Ametlla de Mar, on serà una de les peces claus del projecte cooperatiu Econau, que impulsa el primer molí de garrofa ecològic de Catalunya.

La recuperació d’una processadora de fa més de 80 anys és la culminació d’una forma d’entendre la terra diferent dels plantejaments convencionals. Ells ben aviat van plantejar-se una gestió de l’explotació agrària respectuosa amb el sòl (no es llaura) i que els va portar també a la introducció de la pastura d’animals, que en el seu cas van ser els rucs. L’agricultura regenerativa va guanyant adeptes i un dels principals evangelitzadors és l’Ernest Mas, de Verdcamp Fruits de Cambrils, que va protagonitzar fa uns mesos un vídeo viral del divulgador Javier Peña.

La màquina processadora va arribar a les seves mans ja fa uns anys, quan una família volia desfer-se’n, després de molt temps en desús. També representa un repte de recuperació del patrimoni industrial, ja que no es coneix que n’hagi perdurat cap dedicada a la garrofa i fabricada per Salvador Baldrich. En canvi, més conegudes són les trencadores d’avellana del mateix fabricant reusenc, com la que va recuperar al Rourell la família Torrens en un projecte també molt singular, fins al punt de comercialitzar els seus productes d’avellana i crema praliné sota la marca La Trencadora.

Abans d’acabar el pròxim octubre ja estarà instal·lada a l’Econau de l’Ametlla de Mar, juntament amb un molí modern que farà les farines i les melasses i una màquina ensacadora. El projecte cooperatiu acaba de tancar una campanya de micromecenatge, en la qual s’han recaptat 15.500 euros, per impulsar el primer molí de garrofa ecològic de Catalunya. Es posarà fi a algunes mancances estructurals del sector productiu al sud de Catalunya.

D’entrada, és difícil trobar als circuits comercials de garrofa que hi hagi una diferenciació de preu de la producció ecològica, una situació inversemblant en la majoria de cultius agraris. I, sobretot, que ja sigui possible transformar el producte de forma directa.

Catalunya és la segona comunitat productora, però la seva indústria només es dedica al processat (neteja i separació de la llavor de la polpa), de manera que cal enviar-ho a altres parts de l’Estat per a la seva transformació en derivats.

«Volem que el preu del triturat (la polpa) estigui d’acord amb el valor nutritiu del producte», resumeix Daniel Méndez, un dels promotors d’Econau.

Més enllà d’un projecte per revaloritzar la garrofa, es busca revaloritzar la polpa, que tradicionalment es veia com un sobrant per a l’alimentació animal. «Tenim la sort de tenir a casa nostra dos productes alternatius al cacau i al sucre, com són la farina de garrofa i la melassa, amb nombroses qualitats nutritives i enormes possibilitats com a ingredient per a cuinar i endolcir», afegeix.

De fet, uns altres dels socis i promotors del projecte cooperatiu són Montse Serramià i Stefan Keller, coneguts per elaborar des de Valls les xocolates i cremes de garrofa sota la marca Garrofina.

Associat també amb la cooperativa de segon grau de Mont-roig del Camp COMGAR, Econau busca crear un circuit propi (amb productors ecològics de garrofa i elaboradors de productes derivats) per marxar de l’actual dinàmica del mercat, totalment condicionada per la demanda del garrofí per part de la gran indústria alimentària i farmacèutica.

En menys d’un any, el preu del quilo de la garrofa ha passat dels 2 euros als actuals 0,35 euros, circumstància que molts atribueixen a moviments previs especulatius i que ja s’hagin trobat productes substitutius més econòmics.