Mare, vull ser pescador i no flare. Una oració, un llibre, una cançó

Els pescadors de les confraries de Tarragona, La Ràpita, L’Ametlla Barcelona, Galícia, Astúries o Andalusia, entre d’altres, deixen de sortir al mar per la pujada del combustible. Segons ells, la seva activitat ja és «inviable» a causa de l’escalada de preus del carburant, agreujada ara per la guerra d’Ucraïna. Amb amarratges parcials, de moment els armadors i les confraries adverteixen que la pesca pot col·lapsar si no es prenen mesures per contenir les pujades de preus del gasoil. Un escenari que empitjoraria encara molt més la situació que es veu als supermercats com a conseqüència de la inflació, de la vaga de transportistes i l’escassetat de productes fets a Rússia i Ucraïna. El president del gremi, José Manuel Juárez, creu que la majoria d’organitzacions de pescadors catalanes prendran mesures semblants. «Per ningú és viable sortir a pescar, invertint jornades de dotze i catorze hores diàries per guanyar uns diners que difícilment cobriran els costos. Fa catorze anys que sóc en això i la setmana passada, després de jornades tan llargues, només vaig aconseguir un benefici de seixanta euros», ha lamentat.

«Si no t’agrada, no pots ser pescador», deia l’any 2015 Pep Molina, pescador de l’Ampolla que havia treballat a la Barceloneta quan es venia el peix a ull. Ho explicava a Ignasi Revés, autor del llibre Històries de Mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre. (Edicions Sidillà). Un petit collar de perles literàries escrites per un autor de Sarroca de Lleida, comarca del Segrià, i editat a una impremta d’Anglès, comarca de La Selva. Res a veure amb la mar, però que n’és de preciós i assossegador. Fet amb amor per terristes, que som tots aquells que no som mariners. Ho explica molt bé el Ros del Serrallo: «Els pescadors no diem lligueu bé com els terristes, diem amarra-ho bé». És el mariner que es veu a un mural del port i està remendant les xarxes.

Amb un mariner la caso,/ ja sap lo que li toca fer:/ passar la baieta a casa/ i a veure si el barco ve/. Cantava la vella cançó en Peret del Gel a La Cala. «La mar està malament però no està malament pel peix, està malament per la despesa que comporta agarrar el peix. El problema que tenen molts pescadors és que el motor los gasta massa gasoil. Però si el motor no els gasta gasoil, no poden portar el peix en terra. És la coa que s’agarra el peix». Ho resumia ara fa només set anys. El seu fill Pere forma part del Grup Balfegó, que captura, manté, processa i exporta tonyina roja al Japó, els Estats Units i Europa la seva barca s’anomena Tio Gel.

Periodista
Amb arrels familiars a la Terra Alta, Joaquim Roglan va ser corresponsal a Ràdio Reus i cofundador d’Informes-Ebre. Professor universitari, ha treballat als principals mitjans de comunicació de Catalunya i ha escrit vint llibres. Viu retirat a l’Empordanet.

«Ja sap lo que li toca fer:/ passar la baieta a casa/ i a veure si el barco ve». El passat mes de febrer, el buc Villa de Pitanxo, no va venir perquè es va enfonsar a aigües Terranova. Nou mariners morts(un gallec,un andalús, un ghanès i sis peruans), dotze desapareguts quasi tots espanyols i només tres supervivents. Tornen al cap la mítica Costa da Morte i d’altres costes. «Aquesta era una mar de naufragis. Entre ells lo naufragi del Soberano. Un petit vaixell de cabotatge, matrícula d’Alacant, que va embarrancar la tarda del 20 de novembre de 1915 davant de les Salines de Bomba, avui al terme de Deltebre. Los va agafar una llevantada i van morir vuit mariners, només se’n van salvar quatre». En Guillem de Deltebre relata la por i la impotència del torrer dels fars de Buda i El fangar. El 1990, en Miquel del Roig va gravar un single amb el Grup los Sirgadors i la cançó La farola esdevingué un himne i un símbol d’aquesta terra i d’aquesta mar.

«La feina era nostra per menjar. Jo m’he fet gran menjant sardines», recordava en Siscu de Cambrils. «El pescador rapitenc neix a la terra i es fa a la mar», afirmava Eusebio Rosales, president Confraria de Pescadors de la Ràpita, que va liderar la facturació de peix a tot Catalunya els anys 2013 i 2014 . «A un poble de pescadors davant la verge del Carme/prega una mare amb fervor, veient la mar abrivada./ Prega que torni el seu fill, que marxà amb la mar en calma / i mentre resa plorant, en aquell precís instant / torna el fill i així li parla:/ Mare vull ser pescador, no m’ho privis, dolça mare/

Ja sé amb quanta buidor et deixà la mort del pare/

Mare vull ser pescador, vull ser pescador i no frare».