Els confesso que, malgrat que algú em qualifiqui de clàssic, tradicional, de la vella escola o, inclús, d’antiquat, jo soc d’aquells que penso que els acords o els contractes s’han de complir, i encara més una vegada aquests estan degudament formalitzats o signats. Estic convençut que aquest principi s’ha d’aplicar als acords de qualsevol mena, tant als contractes jurídics com els acords personals i socials, o als acords i compromisos polítics.
Sé que potser algú pensa que aquesta opinió no és majoritari en un món on tot és relatiu, tot és canviant, tot es pot justificar, on l’incompliment no està penalitzat, i on prima l’interès individual sobre el col·lectiu. Però jo, encara vaig ser educat, tant a casa com a l’escola, amb els valors de la paraula donada, del respecte pel pròxim, del compromís i la responsabilitat, i on una encaixada de mans, o una mirada de complicitat i un assentiment amb el cap, era tan important com una signatura davant de notari, i t’obligava o comprometia igualment.
Per tant, amb aquests antecedents, no els estranyarà si els dic que aquesta setmana he viscut amb certa perplexitat i incredulitat, l’episodi en què el govern de l’estat espanyol rescindia un contracte de compra de bales a una empresa israeliana per valor de sis milions d’euros, després de formalitzar-se i publicar-se al BOE. I això encara que existia un informe de l’advocacia de l’estat on advertia dels costos i les conseqüències d’aquest incompliment. Tanmateix, tampoc soc un ingenu i soc conscient que, dissortadament, vivim en un món, on la frivolitat política, el tacticisme electoral, la impostura partidista, el populisme, l’actuació de cara a la galeria, o la fixació malaltissa per la demoscòpia, s’han apoderat de part important de l’actuació política.
Ara bé, escoltades i llegides les exigències per part d’alguns partits de la coalició de govern i les justificacions per aquest incompliment contractual només se m’acudeixen unes quantes preguntes al respecte. Es rescindiran tots els contractes que l’estat espanyol té amb empreses del sector de defensa d’Israel? Donat que la resta de contractes, encara que no siguin del sector de la defensa, també aporten recursos a l’economia d’Israel, es rescindiran tots els contractes que l’estat espanyol manté amb empreses d’Israel i no se’n signarà cap de nou? Algú del govern assumirà la responsabilitat patrimonial personal del cost de la indemnització, en cas que n’hi hagí? Donat que la justificació d’aquest comportament radica en el fet que l’estat d’Israel ha respost de forma desproporcionada a l’atac de Hamàs al seu territori i els seus ciutadans, als estats que envaeixen cruelment altres estats, provocant també milers de morts, se’ls aplicarà el mateix criteri? Els partits minoritaris de la coalició de govern seran igual d’exigents per rescindir o no signar contractes per part de l’estat amb, per exemple, empreses russes o que utilitzin productes produïts o d’origen rus? S’aplicarà el mateix criteri amb totes les empreses d’estats que no respectem els drets humans, o siguin dictadures que represalien i assassinen a part dels seus ciutadans? I s’aplicarà el mateix criteri a les empreses de tots els estats que provoquen guerres amb milers de víctimes innocents?
Si totes les respostes a aquestes preguntes tenen un sentit negatiu, es constata que el que hem viscut aquesta setmana ha estat simplement un postureig més, un exercici d’hipocresia i impostura política més, on els interessos partidistes o personals estan per sobre de l’interès col·lectiu. Ara sí, com en altres casos en aquest, el cost econòmic l’haurem de suportar entre tots des del pressupost públic.
Finalment, i em poden qualificar de ser una mica beneit, crec que no ens hem d’acostumar aquestes actuacions i actituds, i no les hem d’acceptar dòcilment de cap govern ni cap partit, almenys hem de fer públicament aquestes i altres preguntes incòmodes. Hem de denunciar que no respectar els contractes o els acords, segons el que ens interessi en cada moment, no és una pràctica que ajudi a construir una societat millor.
