Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Recursos energètics i minerals com a rerefons de la guerra d’Ucraïna

Som davant d’una confrontació entre els nous imperis dels Estats Units i de Rússia, que intenten aconseguir més àrees territorials de domini, mentre la Unió Europea fa de comparsa i Ucraïna hi posa els peons i les propietats

| Actualizado a 10 mayo 2022 19:50
Josep Oliveras Samitier
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Poc temps després d’acabar la Primera Guerra Mundial els professors Jean Brunhes i Camille Vellaux van escriure un tractat que portava per subtítol el de Geografia de la pau i de la guerra sobre la terra i sobre el mar (1921), el qual estava ple de referències i reflexions interessants derivades de la gran guerra. En el seu text especificaven que «els problemes dels combustibles dominen tota la vida econòmica i política de l’Europa i d’Amèrica l’endemà del Tractat de Versalles». Assenyalaven que la multiplicació de les necessitats de petroli determinarien la política dels estats i posaven exemples del moment. Un segle més tard el domini dels recursos energètics i minerals mundials estarien derivant en nous conflictes que barrejats amb altres causes formarien còctels explosius.

En el cas de l’actual guerra d’Ucraïna hi ha uns elements geopolítics especials que tenen a veure amb el proveïment i transport de gas natural, però també, i més amagats, hi ha d’altres recursos naturals. Els recursos energètics i els minerals estratègics són necessaris per al funcionament d’una economia dinàmica, alhora que es converteixen en un instrument en mans d’un estat per poder controlar i supeditar econòmicament i políticament a altres estats. Una revifalla dels vells imperialismes que interpreten els Estats Units, la Xina, i la Federació Russa o Rússia. Cadascun dels tres estats tenen la seva pròpia metodologia per augmentar les seves àrees d’influència i imposar condicions a altres governs estatals i indirectament als habitants d’aquests.

El cas de Rússia és especialment significatiu perquè la seva metodologia, poc refinada, té encara molt a veure amb els vells imperialismes de domini per mitjà de la coacció directa i la supeditació dels governs per les armes. En desintegrar-se l’URSS el 1991, quedava clar que aquell puzle de nacions era un gegant amb peus de fang i la seva hereva la Federació no s’ha recuperat pas econòmicament, potser per adoptar un capitalisme que ve de dalt a baix, amb empresaris triats pel poder i de negocis fàcils per ser exclusius. És molt possible que la dinàmica russa estigui molt influïda per les velles ideologies polítiques-religioses dels temps dels tsars i pel fet que no hagin tingut gaires anys per practicar les formes i mètodes democràtics. Dins la terminologia de D. Acemoglu i J. A. Robinson, Rússia tindria unes institucions polítiques i econòmiques extractives, que concentren el poder en pocs caps i afavoreixen grups empresarials en benefici propi, i per consolidar el poder polític. Continuen havent-hi fortes desigualtats d’oportunitats i es fomenta poc la creativitat, i les noves habilitats i tecnologies, fora potser de la indústria armamentista lligada al desenvolupament del poder i del domini territorial.

El resultat econòmic dels darrers 25 anys de l’estat rus, no és per admirar, el seu PIB nominal era el darrer any de 1.703 mil milions $ i per càpita d’11.665 $, només una mica més alt que el d’Espanya que era de 1.570 mil milions $ i de 33.171 $ per cap. I aquests resultats en un estat immens unes 34 vegades més gran que l’estat espanyol, amb més de 145 milions d’habitants de llengües i ètnies diverses, amb 11 fusos horaris limitats a 7 per efectes pràctics, i 37.653 quilòmetres de costa, la major part en mars gelats intercontinentals. A causa de les seves immensitats i l’ocupació de zones poc poblades i explotades, la quantitat de recursos naturals de què disposa és també superlativa. Ocupa la segona posició en recursos de gas natural i també en la producció. Les majors reserves de petroli després de les de Veneçuela, països àrabs i Iran. Però també grans jaciments de materials considerats estratègics, entre ells l’antimoni, el beril·li, el pal·ladi, rodi, ruteni, iridi, grafit, fluorita, cobalt, etc., alguns d’ells gairebé en exclusiva.

Ara bé a Ucraïna també hi ha gas d’esquists al Donbass i recursos minerals poc o gens explotats, com dipòsits de beril·li, gal·li, liti, grafit, urani, cobalt, titani, i molt especialment els jaciments de manganès de les mines de Nikopol i Bolshe Tokmak. Independentment de les importants mines de ferro i carbó a la regió on s’inicia l’actual conflicte bèl·lic.

El que Rússia no tolera és que els estats nascuts de l’enfonsament de l’URSS, que són els seus veïns propers i que s’havien convertit en àrees dominades políticament i econòmicament des de Moscou, vulguin ara allunyar-se del Kremlin i es decantin cap als països occidentals, cosa que vol dir la preferència pels béns de consum de la Unió Europea i també per la seva cultura. Pèrdua d’influència política i de mercat, traduït per la substitució d’unes marques de cotxes per unes altres, del rus per l’anglès, i de la balalaica per la guitarra elèctrica, entre moltes altres coses.

En aquesta situació els intents dominadors de Rússia s’han basat en la venda a l’exterior dels seus recursos energètics i minerals. En el cas del gas i del petroli, s’introdueix a bons preus de mercat en altres països propers gràcies als gasoductes, es compren voluntats nomenant entre els dirigents de les seves companyies a polítics occidentals (sent el cas més notable el de l’excanceller alemany Schröder, en el consell de Gazprom, Rosneft i del Nord Stream1), ajuden als partits polítics europeus que els interessen pels seus fins, etc. Quan ja tenen a aquests estats ben agafats per la part que els interessa, comencen a haver-hi puges de preus, restriccions si no es compleixen les voluntats del Kremlin, o fins i tot tancament del subministrament, com ara passa amb Polònia i Bulgària, per no pagar amb rubles, mentre Alemanya que no vol quedar sense gas, negocia pagar amb euros al Gazprom Bank, un dels dos bancs operatius amb els occidentals, que els canviarà en rubles.

Total, una comèdia i drama sagnant a la vegada, amb diferents actors, que el que volen uns és anul·lar els altres per fer-se els amos de tot el teatre universal. Una confrontació entre els nous imperis dels Estats Units i de Rússia, que intenten aconseguir més àrees territorials de domini, mentre la Unió Europea fa de comparsa i Ucraïna hi posa els peons i les propietats. Tenir Ucraïna sota una influència o altra no és banal, perquè és un mercat de 45 milions, amb unes terres molt productives i amb recursos minerals i energètics.

Creiem que és important analitzar els fets i cercar les arrels dels problemes, perquè en cas contrari hi ha el perill de quedar-se amb moltes notícies i informacions, veritables i falses, i no entendre pràcticament res.

Comentarios
Multimedia Diari