Molta merda, trenca’t una cama... hi ha diverses maneres de desitjar sort a unes artistes abans de començar una funció. «Sigui com sigui, molta sort», vaig dir a les dues directores artístiques del Trapezi. Alba Sarraute i Cristina Cazorla arriben a la seva tercera edició de la Fira del Circ de Catalunya més emocionades que mai: diuen que el Trapezi d’enguany és com el tercer fill.
Nervis? Fa dies que esteu nervioses?
CC: Hi ha alegria. Són nervis perquè tot flueixi. Ganes perquè arribi el moment i tothom ho pugui gaudir.
Són nervis diferents dels de la vostra primera edició?
AS: Jo el primer any vaig venir amb un bebè molt petit... Tenia les hormones revolucionades. Ahir ho pensava: crec que és el primer any que entenc tot el que està passant abans que comenci la Fira. (riem) No sé com vaig arribar a fer la primera edició!
CC: Hi ha nervis, però canvien. És molt bo que n’hi hagi. El primer any era tot aprenentatge. Però quan ja ho has interioritzat, et poses altres reptes al davant. No són menys ni diferents, són tres anys més!
AS: Sobretot canvia la consciència sobre el que fem i que des de fora no es veu que s’ha de fer.
Què gaudiu més: Trapezi o la seva preparació?
CC: Tot. A més, és molt continu. No hem acabat una edició i ja estem pensant en la següent.
AS: Hi ha propostes artístiques que tenim per aquest any que ja en fa dos que tenim tancades.
CC: Fa dos dies, l’Alba estava en un festival a Rotterdam veient propostes per a pròximes edicions. No hi ha un dia que ens posem a preparar perquè estem constantment pensant. Ara tenim ganes que la gent ho vegi i que agradi...
De parir-lo...
CC: De parir-lo! Exacte!
AS: Tenim la sensació de ‘tercer fill’. El primer veus que té ulls, mans. El segon ja comença a caminar sol. Amb el tercer ja estàs segur del que fas. La sensació que és igual d’important, però amb certa maduresa. Aquesta edició l’hem preparat perquè el públic pugui gaudir del circ com mai.
Em poseu les expectatives molt altes! Això és tenir molta confiança en el que heu fet.
CC: Sí! Però perquè està tot molt pensat, molt triat.
AS: Sobretot a escala de tempos. Fem un seguiment de les obres i decidim si és el millor moment perquè puguin aprofitar la Fira. Arriben a Trapezi quan tenen una maduresa perfecta perquè els programadors el puguin veure i tingui una continuïtat més enllà. La Fira, més enllà d’un entreteniment pel públic, és un aparador perquè els programadors vinguin a comprar.
Creieu que és això el que diferencia Trapezi de la resta de Fires?
CC: No estem fent res que no existís, només hem reorganitzat.
AS: Volem escoltar a les dues parts. Acompanyar als artistes per entendre en quin moment està la seva creació i que els hi puguem donar el millor espai i condicions possibles dins de Trapezi. Però alhora escoltem els programadors i els assessorem perquè vinguin als ‘showcase’ o alguns espectacles.
Creieu que la gent és conscient de tot el que arriba a moure Trapezi?
AS: És el que volem saber. Si els ajuntaments fossin més conscients de l’impacte que té el circ en les ciutats, potser optarien per programar més circ als teatres.
CC: Hi hauria d’haver un cànon perquè cada ajuntament tingui circ programat al seu poble mínim alguna vegada a l’any.
AS: Es destinen molts diners públics a artistes perquè creïn obres de circ. Si no els aprofitem, són diners que van a la brossa.
L’any passat va haver-hi molts espectacles que tractaven la salut mental. Enguany us heu centrat en el ‘circ per a totes les edats’.
CC: Podem tenir companyies preferides, però sempre intentem ser tan objectives com sigui possible. La gran sort que tenim és que les temàtiques venen d’ells mateixos. Si a molts els preocupa i s’inspira en la salut mental i coincideix que són bons, doncs n’hi haurà sobre aquest tema.
AS: No és la nostra feina. El que sí que tenim unes línies que volem tractar sempre. Com la fuga de talent o la conciliació. Sempre intentem ajudar i donar suport a les companyies on hi ha mares amb fills. Els donem un ‘peixet’ perquè puguin tenir també oportunitat per entrar.
CC: Volem fer una Fira que sigui una plataforma perquè la gent vegi la diversitat i la riquesa que tenim al món del circ.
Quan vau entrar ja us vau posar aquests reptes: paritat, conciliació, fuga de talent... Us en queden per complir?
AS: Si sortim d’aquí amb un Mercat de Circ de Catalunya, amb un Festival Grec amb vuit bolos de circ i tothom volent circ... Em dono per satisfeta.
CC: Reptes n’hi ha sempre, malament si no n’hi haguessin... Estaríem mortes! (riem)
Queda suc per esprémer al Trapezi?
CC: Uh! Moltíssim. I més a Reus, que fa goig en dies de Fira. No heu de tenir enveja a ningú!
Any vinent, 30a edició...
AS: No farem ‘spoiler’...
CC: Però ens n’encarregarem d’aprofitar que les nostres reivindicacions arribin lluny!
