La diplomàcia de la Tronada

Des que dijous passat es va conèixer la notícia, les xarxes socials van plenes de comentaris i mems: l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, serà el convidat d’honor de la Festa Major de Sant Pere de Reus i encendrà la Tronada. Un impacte només superat pel protagonitzat l’endemà pel vaixell de salvament marítim Punta Mayor al Port de Tarragona, atès que aquest ho va ser en sentit mediàtic i també literal.

No és d’esperar que l’alcalde Pellicer acabi tan tocat i enfonsat com el malaguanyat veler de luxe Eleonora E, però és innegable que la seva maniobra és arriscada. Perquè és la primera vegada que un alcalde de Tarragona encendrà la Tronada de Reus, la qual cosa té un fort component simbòlic. I perquè això inflamarà sensibilitats que no tenen res a veure amb les rivalitats amb la ciutat veïna, sinó amb el paper que han de jugar la política i els polítics en la gran festa cívica dels reusencs, i sobre si un polític de fora ha de passar per davant d’altres ciutadans al moment més icònic de la Festa Major.

Més enllà d’aquesta recança, que no és menor, opino que la decisió està raonablement justificada en l’explicació de motius: “Fer evident i posar en valor la bona sintonia i la col·laboració entre els ajuntaments de les dues ciutats en qüestions diverses dels àmbits cultural, social, econòmic i de les infraestructures, entre altres”. Si del que es tracta és superar diferències atàviques per treballar plegats en benefici comú, no està de més algun gest agosarat. I aquest ho és.

El darrer Sant Pere de Pellicer

El primer resultat el sabrem la nit de la revetlla de sant Pere, mitjançant el veredicte o la indiferència popular. I, a llarg termini, veurem si la diplomàcia de la Tronada passa a la història de la política del Camp de Tarragona com al seu dia ho va fer la diplomàcia del ping-pong en la història de les relacions entre la Xina i els Estats Units.

La memòria em fa recordar altres alcaldes catalans encenent la Tronada. El més emblemàtic, Pasqual Maragall, que va posar foc a la Tronada extraordinària aviada l’1 d’abril de 1990 per celebrar la hissada de la bandera olímpica a la ciutat, que es preparava per a ser subseu d’hoquei patins a les Olimpíades de Barcelona ‘92.

Un altre alcalde de Barcelona, Joan Clos, va encendre la Tronada de 2002 coincidint amb l’Any Gaudí, que commemorava el 150è aniversari del naixement de l’arquitecte reusenc i que tenia a ambdues ciutats els epicentres de la programació. No em ve present que pràcticament ningú qüestionés l’honor concedit a Maragall i Clos.

També recordo la presència, en anys posteriors, dels alcaldes de Lleida, Àngel Ros, i de Figueres, Joan Armangué, però no el motiu concret del convit. Si, en canvi, que l’opinió popular tendia a malpensar que el fet que fossin alcaldes socialistes, igual que el de Reus, influïa en la qüestió.

La darrera autoritat tarragonina –i metropolitana per dret propi– a encendre la Tronada crec que va ser l’arquebisbe Jaume Pujol el 2006. A les setmanes prèvies, sectors catòlics havien recollit signatures i articulat una campanya de pressions polítiques i mediàtiques perquè es retirés un espectacle del còmic Leo Bassi, molt corrosiu contra la jerarquia eclesiàstica. Com a principal sacrilegi, acusaven Bassi de repartir preservatius dins d’un calze, escena que el nombrós públic assistent va poder constatar que no era certa.

L’Ajuntament, com no podia ser d’altra manera, va mantenir l’actuació de Bassi i va defensar la llibertat d’expressió, però alhora va intentar reconduir les relacions amb l’Església i els sectors catòlics que s’havien sentit ofesos, aplicant aquesta diplomàcia de la Tronada.

L’alcalde Pérez va convidar l’arquebisbe de Tarragona a encendre la darrera Tronada de la Festa Major; això no obstant, el resultat final va ser que monsenyor Pujol va pagar les conseqüències de l’enrenou perquè va ser rebut amb una sonora xiulada. Per a ser rigorosos amb els fets, és més exacte dir que hi va haver divisió d’opinions, però els xiulets es van imposar clarament sobre els aplaudiments

Tornant a l’actualitat, és important recordar que aquesta és la darrera Festa Major de Sant Pere que presideix l’alcalde Carles Pellicer, perquè els capricis del calendari politicofestiu fan que els anys d’eleccions municipals, com el 2023, la Festa Major de Sant Pere l’organitzi el govern municipal sortint, però la presideixi l’entrant, atès que les eleccions són a finals de maig i el nou Ajuntament pren possessió a mitjan juny. En conseqüència, la decisió de Pellicer s’ha d’interpretar també en clau de llegat polític metropolità.

L’alcalde ha decidit, a més, celebrar dues tronades extraordinàries en record dels dos anys de pandèmia en què es van haver de suspendre, i que seran enceses per les dues pregoneres que no ho van poder fer al seu dia, la periodista Coia Ballesté i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. Fa la impressió que l’alcalde Pellicer s’està agradant amb la gestió de les seves darreres Tronades.