Moviment curiós del Grup municipal del PP a l’Ajuntament de Reus. El partit que lidera Alberto Núñez Feijóo està presentant mocions als ajuntaments, diputacions i parlaments autonòmics contra la tramitació d’una llei d’amnistia als imputats pel procés sobiranista català. Una estratègia per intentar erosionar el PSOE i que els càrrecs electes socialistes de tota Espanya es retratin davant la iniciativa de Pedro Sánchez. Al consistori reusenc, la proposta figurava en l’ordre del dia del ple municipal de divendres passat, però en iniciar-se l’alcaldessa va anunciar que finalment el PP havia optat per presentar-la en la junta de portaveus prèvia, on ja havia estat votada i refusada.
En la pràctica, la maniobra invisibilitza la moció, perquè ni els regidors populars l’han de defensar públicament al ple, ni s’escenifiquen les rèpliques i contrarèpliques amb la resta de partits sobre un text que afirmava que «el preu de la presidència de Sánchez no seria només exculpar centenars de delictes sinó deslegitimar l’Estat de Dret i blanquejar i considerar la legitimitat de la sedició que es va dur a terme. En definitiva, un inassumible preu polític per a qualsevol governant decent i que la falta de rebuig explícit i contundent per part del Govern està causant una profunda commoció social».
L’explicació la vam tenir de retruc quan, arran d’una moció de Junts sobre la condemna a l’exconseller Buch i un sergent dels Mossos per l’afer de l’escorta a l’expresident Puigdemont. El regidor popular Sebastià Domènech va manifestar al respecte que les qüestions que no afecten directament els ciutadans de Reus no s’han de tractar al ple, sinó a la junta de portaveus. Per cert, que en aquesta mateixa intervenció, Domènech va reconèixer el caire pacífic del moviment independentista. És evident que moltes coses no es perceben igual a Catalunya que a la resta de l’Estat, i la desescalada del procés és un exemple palmari.
Entre unes coses i altres, aquest cronista va treure la conclusió que Domènech i la portaveu Sílvia Virgili no tenien massa ganes d’embolicar-se en segons quins debats ni escoltar determinats retrets, i tampoc de regalar una posició de centralitat al PSC en aquest assumpte.
Bicis i barris
Sempre és més fàcil invisibilitzar-se un mateix que intentar invisibilitzar els rivals, tàctica que fins i tot pot resultar contraproduent, com es va comprovar en la moció de Vox demanant una moratòria en l’entrada en servei de la bicicleta compartida Ganxeta. El portaveu Julio Pardo ho va argumentar enumerant una sèrie de dubtes pràctics i jurídics sobre el seu funcionament, que semblaven pertinents, si més no a un novell en la matèria com el que subscriu.
Com que la resta de grups, excepte el PP, els hi van semblar capciosos i malintencionats, fruit de la tírria de l’extrema dreta als objectius de desenvolupament sostenible, els replicants van optar per enviar Pardo a pastar fang. Fins i tot el regidor de Via Pública, Daniel Marcos, li va etzibar que es llegís el reglament de la bicicleta compartida.
Resultat: o bé els contrincants de Pardo van perdre una bona ocasió de deixar-lo en evidència, o unes preguntes en aparença interessants van quedar sense resposta per raons desconegudes... o per desconeixença de les respostes.
Un relat sobre què passa al barri en boca d’un regidor que també és veí agafa una altra dimensió
Una cosa similar va estar a punt de passar amb la moció del mateix partit sobre la situació al barri Sant Josep Obrer-Mas Pellicer, presentada pel regidor José Ruiz. Crec que la resta del plenari no va calibrar bé l’impacte de la seva intervenció, pensant que allò seria un discurs populista més de Vox sobre inseguretat i ocupacions, però com que Ruiz ho va explicar en primera persona com a veí del barri, el relat sobre tirotejos, drogues i incivisme de tota mena va agafar una altra dimensió. I recordem que la ultradreta ha estat la segona força més votada al barri en les municipals i generals de 2023.
Només una indignada Dolors Vázquez, regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, va oferir una resposta a l’alçada de l’andanada, però limitada a dades sobre presència i intervencions policials. Així les coses, l’alcaldessa, Sandra Guaita, també ofesa, va captar el calat de l’envit i va intervenir personalment per recriminar els escarnis de Ruiz sobre l’actuació dels governants municipals a Sant Josep Obrer-Mas Pellicer i el va acusar d’estigmatitzar els seus habitants.
Malgrat les tensions acumulades, el ple va acabar amb l’agermanament de tots els regidors al voltant de la figura de Carles Prats, que s’acomiadava del seu escó. No és habitual marxar enmig de reconeixements procedents des de l’extrema esquerra a l’extrema dreta. Si una cosa sí que es va visibilitzar divendres, és que el seu tarannà ha deixat petjada en quatre anys i escaig de treball a l’Ajuntament
Una altra cosa ben visible, però sense solució, i tot apunta que així continuarà durant tota la legislatura, és l’overbooking de la fila on s’apleguen set regidors de l’oposició, perquè cap dels dos de la CUP vol baixar a la bancada de sota a fer companyia als cinc de Vox i PP.
