Un passat comercial i activista des de Reus

«La gent s’ha sorprès en saber que la llibreria Gaudí de Reus va acollir, temps enrere, concursos infantils de dibuix i exposicions artístiques de creadors que han arribat a tenir fama mundial, com ara Josep Grau Garriga i Albert Ràfols-Casamada, entre altres; en conservem catàlegs que ho demostren», distingeixen l’etnòleg Salvador Palomar i Montsant Fonts, ella de la segona generació al capdavant del negoci familiar.

Tots dos comenten la trajectòria de la llibreria arran que l’Isidre Fonts, l’impulsor, (91) hagi cedit, fa poc a l’Arxiu, un conjunt de documents relacionats amb la creació del negoci i de la seva activitat personal com a activista a Reus i altres poblacions. La donació va motivar, a més, la realització de la conferència Llibres, cultura i antifranquisme. Ca l’Isidre, 1965-1975’ a l’Arxiu, a càrrec de Palomar la setmana passada.

«Encara classifiquem documents i fotografies, la donació continuarà. Val a dir que és impossible deslligar la trajectòria de l'Isidre de la que ha tingut la pròpia llibreria. Darrere de tot aquest treball, hi ha molta memòria oral; els darrers mesos, hem xerrat molt amb l'Isidre, que ens ha contextualitzat molt de material. Aquesta és una feina que va més enllà de la implicació familiar», asseguren Fonts i Palomar.

La llibreria Gaudí va fundar-se el 1965, i ho va fer en un context de gran moviment cultural, en què es volia «redreçar el país a partir de la llengua, els llibres i la música». El negoci va impulsar-se per un grup de promotors de Barcelona i Reus, amb l’objectiu de difondre les edicions, les revistes i enregistraments de cançons en català. «Es passa d’una resistència, més o menys, simbòlica –a partir de la llengua o la sardana– a un moment de construcció cultural, de país. En aquest punt, van sorgir editorials. Per tal que tot això arribés a la gent, calia establiments que ho volguessin vendre», detalla l’etnòleg. L’activista Isidre Fonts va ser col·locat al capdavant de la llibreria com a treballador al principi. Des de molt jove, va estar implicat en l'organització d'esdeveniments culturals i d'afirmació nacionals. Entre els més destacats, hi ha els Aplecs de la Selva del Camp, dels quals en fou l’impulsor.

La llibreria va acabar esdevenint un referent cultural a la comarca: s'hi venien llibres, discos, joguines, revistes i, com dèiem al principi, va acollir una sala d'art. La llibreria, a més, va impulsar iniciatives, com ara la festa de Sant Jordi a la plaça del Mercadal. «Tenim una foto antiga on surt la parada de llibres al davant de l’actual Gaudí Centre, que representa el naixement de la festa que es fa actualment, l'Isidre va ser qui la va començar», esmenta Palomar, qui assenyala una altra instantània, la de l’expositor que va tenir l’activista Fonts en la fira de mostres del 1966, «que va patir un incendi».

La llibreria va perdre molt de material, «ho havien dut tot allà» i aquest succés va fer l’arrencada de la llibreria «molt difícil». Després de l’incendi, «la societat al capdavant del negoci, va fer una mena d’ampliació de capital, però el projecte tenia dificultats per sobreviure, fins al punt que, l'any 1970, la societat anònima es va plantejar la dissolució». És llavors, l'any 1971, quan s'opta perquè l'Isidre es quedi la llibreria i ell, juntament amb la seva dona Maria Pallach, s'encarreguen de reflotar-la.

Objecte de registres

La llibreria reusenca va ser punt de trobada de militants antifranquistes, també, «motiu pel qual, l’establiment va ser objecte de registres». «La pressió de la policia era molt forta. L'Isidre estava molt marcat, ja que havia estat detingut per ser interrogat sobre els Aplecs de la Selva. La policia vigilava la llibreria i tenim documents i testimonis orals que ho confirmen», afegeix Palomar.

Un dels passatges que resumeix el dinamitzador cultural és un en el que la policia buscava uns calendaris amb missatges nacionalistes, «els quals van cremar-se a la fira de mostres». El cos de seguretat, però, «no va creure’s que s’haguessin cremat i va demanar que els portessin el que quedés». Entre les cendres, només restaven unes «cantonades de calendari cremats, però van ser suficients per tal d'incloure'ls a l'informe conforme havien estat retirats», aporta l’estudiós.

Mentre les inspeccions se succeïen, però, passaven altres coses: «Tant l’Isidre com la Maria escrivien poesia i van guanyar premis». Ell va ser distingit als Jocs Florals a l’exili a Marsella (1966), una de les distincions va ser per a ell i una altra per a Manuel de Pedrolo; la Maria va guanyar un premi en el marc del concurs de roses».