Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

L'empremta tarragonina, en la mort de Companys

El jutge que va instruir el cas, el tortosí Ramón Puig de Ramón, i el fiscal que el va acusar, Enrique de Querol Duran, nascut a Tarragona, tenien una àmplia experiència en la repressió

Josep Sánchez Cervelló

Whatsapp
Assistents a l´homenatge al president màrtir, ahir al Born, a Barcelona, despleguen una estelada. Foto: ACN

Assistents a l´homenatge al president màrtir, ahir al Born, a Barcelona, despleguen una estelada. Foto: ACN

Avui es compleixen 75 anys de l’execució de l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. La setmana passada es va publicar un llibre –Retrat d’un magnicidi, de Jordi Finestres– que revelava que un brigada de la Policía Armada, Benjamí Benet, natural de Mont-roig, va ser qui va dirigir l’escamot d’afusellament i qui va disparar el tret de gràcia que va posar fi a la vida de Companys (veure Diari del dimarts 6).

Benet complia ordres però dos tarragonins més van contribuir decisivament que Companys fos condemnat a mort: el jutge que va instruir el sumari –el tortosí Ramón Puig de Ramón– i el fiscal que el va acusar: el tarragoní Enrique de Querol Duran. Els dos tenien una àmplia experiència repressiva.

‘El fusilamiento ha dolido’

Tot i l’elevada participació de tarragonins en l’execució de Companys, això no significa que l’opinió pública de Tarragona no hi estigués en contra. Fontana Tarrats, cap provincial de FET i de les JONS a Tarragona, va enviar el novembre de 1940 un informe a la Secretaría General del Movimiento: «El fusilamiento de Companys ha dolido bastante, quizá en gran parte por no haberse afrontado públicamente el hecho, lo que ha mantenido apagada la sana reacción de las personas adictas. Por cierto algún directivo antiunificador [en referencia als carlistes] ha hecho comentarios absurdos y de cierta simpatía hacia Companys. Por Tarragona circula insistentemente un relato en el que se dice que, hace pocas semanas, en una iglesia de Barcelona un sacerdote habló en términos encomiásticos de la cristiana muerte del honorable presidente de la Generalidad».

Nascut a Tarragona el 1904, Enrique de Querol era Auditor de Brigada. Fou fill de l’escriptor i advocat reusenc que exercia a Tarragona Ferran de Querol de Bofarull, destacat dirigent del Partit Conservador, i que fou diputat els anys 1892, 1896 i 1898.

Enrique De Querol estudià dret i acabà entrant com a jurista a l’exèrcit. L’any 1934 ja era comandant i actuà com a fiscal de l’acusació contra els participants en els Fets dels 6 d’Octubre a la demarcació de Barcelona.

El seu escrit d’acusació contra Companys va ser molt dur: «Iniciado en nuestra Patria el Glorioso Movimiento Nacional se opuso tenazmente a su triunfo, no sólo con su actuación decidida en las reuniones que hubieron de celebrarse en las Consejerías de la Generalidad, sino autorizando o cuando menos consintiendo, sin tomar providencia alguna eficaz para impedirlo, el reparto de armas que con profusión se hizo en esta Ciudad entre elementos extremistas e integrantes del Frente Popular».

Segueix Querol: «Empieza entonces un período de actividad múltiple, repetida y contumaz, del encartado en favor de la instaurada revolución y en contra de nuestro Alzamiento, iniciándose coetáneamente en esta Ciudad y en toda la Región una era de salvajes crímenes, asesinatos, robos, saqueos y depredaciones de toda clase a la que el procesado toleró no oponiendo medio eficaz alguno para evitarlas ni mucho menos para reprimirlas».

Segons explica l’historiador Josep Benet, en el seu llibre El president Companys, afusellat, De Querol va ser un dels revoltats a Barcelona el 1936. Va ser fet presoner i va salvar la vida «gràcies a les mesures preses pel president Companys».

De Querol al·ludeix al breu exili de Companys a França: «Continuó manteniendo relaciones y contactos políticos con otros igualmente huidos haciendo propaganda escrita y radiada tendente a los propios fines revolucionarios y rebeldes que caracterizaron a toda su actuación descrita». Donat que «concurre en el hecho las circunstancias agravantes derivadas de la enorme gravedad del daño producido y trascendencia del delito realizado», el fiscal va considerar que «debe imponerse al procesado la pena de reclusión mayor a muerte».

El fiscal tarragoní va seguir amb la seva carrera. Al maig de 1960 fou rebut per Franco al Palau de Pedralbes quan encara era coronel auditor de la Quarta Regió Militar (Catalunya). El punt culminant de la seva carrera va arribar el 1962, quan va ser ascendit. El BOE assenyala: «Por existir vacante en la escala de Auditores generales y en consideración a los servicios y circunstancias del Coronel Auditor –don Enrique Querol Durán–, a propuesta del Ministro del Ejército y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día veintisiete de abril de mil novecientos sesenta y dos vengo en promoverle al empleo de Auditor general. Francisco Franco». Poc després, ja com a màxim cap de la justícia militar a Catalunya, fou rebut en audiència pel dictador al Pardo. De Querol va morir el 1976 a Barcelona.

El jutge instructor de la causa, Ramón Puig de Ramón, va néixer a Tortosa el 1867. Entrà a l’acadèmia de cavalleria de Valladolid. Fou tinent coronel del regiment de Santiago fins l’ agost de 1924, quan va ser ascendit a coronel. El març de 1929 passà a la reserva per tenir l’edat reglamentària.

Per haver col·laborat decididament en la repressió dels Fets d’Octubre, el 1935 fou promogut «al empleo de General de brigada honorario». Abans d’instruir la causa contra Companys, ja tenia un llarg historial de consells de guerra. Com a capità ja en fou instructor d’un el 1904 «contra el cabo del regimiento cazadores de Treviño J. L. H. y el paisano J. O., acusados de robo frustrado», segons es llegeix a La Vanguardia del 31 d’agost d’aquell any.

Inmediatament després de l’entrada dels franquistes ja aparegué com un dels caps de l’Auditoría de Guerra. El 7 d’octubre de 1940, després d’analitzar els interrogatoris a què va ser sotmès Companys, els informes i les declaracions dels testimonis, Puig Ramón dicta l’acte de processament contra l’expresident.

En l’acte, justifica el cop d’Estat franquista: «RESULTANDO: Que el 17 de Julio de 1936, por el Ejército Nacional se inició un Movimiento regenerador de la Patria, asumiendo el poder que ilegítimamente, detentaba el Gobierno del llamado Frente Popular cumpliendo así lo dispuesto en el artículo 2º de la Ley constitutiva del Ejército de defender a España tanto de sus enemigos interiores como exteriores».

Puig Ramón acusa Companys que «en todas sus alocuciones (exposava) su idea e intención completamente opuesta a los fines que perseguía el Movimiento Salvador de España (...) Una vez que húye al extranjero, continúa haciendo propaganda desde todos los organismos creados a tal efecto durante su gestión como Presidente de la Generalidad, excitando nuevamente a una indisciplina y subversión en contra de la España Nacional».

Set dies després d’aquest escrit, se celebra el consell de guerra sumaríssim contra Companys. La sentència està cantada: pena de mort. Companys és afusellat la matinada següent.

Una diligència de Puig Ramón acredita la mort de Companys amb un altisonant llenguatge: «En Barcelona, a quince de Octubre de mil novecientos cuarenta. Se hace constar por medio de la presente, que a las seis, del día de hoy ha sido ejecutada por fusilamiento la pena de muerte en la persona del reo LUIS COMPANYS JOVER, en los fosos de Santa Eulalia, del Castillo deMontjuich. Una vez ejecutado, el médico militar don LUIS Mª CALLUS FARRIOL, Teniente Forente de la Plaza, previo reconocimiento del cuerpo del reo, certifició su defunción».

 

Autoritza la visita

Hores abans, Puig va permetre almenys que Companys pogués rebre la visita de les seves germanes. Escriu Benet: «Les germanes de Companys, tal com els havia indicat el governador militar del castell, anaren a veure el jutge militar, el general Ramón de Puig, que s’hi trobava ocupant-se dels preparatius de l’execució. Davant el seu dolor i els sus plors –i la ferma insistència de Ramona– es commogué i eles concedí aquell permís de visita excepcional que li demanaven, el qual els permetria d’abraçar per darrera vegada el seu germà».

Puig Ramón va morir a Barcelona al febrer de 1942, un any i quatre mesos després d’estar present a l’afusellament de Companys. La necrològica de La Vanguardia deia: «Ha fallecido en Barcelona, casi repentinamente y a la edad de 74 años el general de brigada de Caballería en situación de reserva, don Ramón de Puig y de Ramón, que últimamente desempeñaba el cargo de juez militar (...) Por los servicios prestados en la Cruzada fue ascendido a general.Muchos de los oficiales de complemento de Caballería y otras Armas y Cuerpos tuvieron en él un eminente maestro. Como director de la Escuela Militar a todos atendió siempre paternalmente, por lo que era sumamente querido».

«Servicios la Cruzada» que van incloure instruir aquella pantomima de judici que va ser el procés del president Companys.

Temas

  • TARRAGONA

Comentarios

Lea También