Una editorial de conte

Filigrana s’instal·la a Tarragona i arrenca nova línia amb una reedició de ‘Del món’, de Dolors Monserdà

13 julio 2020 16:10 | Actualizado a 13 julio 2020 17:16
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Que una nova editorial enceti camí a Tarragona és una molt bona notícia i a més a més en els temps que corren. És el cas de Filigrana, que si bé va publicar el seu primer llibre el 2019, un recull de rondalles catalanes, va ser divendres 10 de juliol quan va arrencar a la ciutat, amb una presentació de gala en la seva seu, el Ten Studio, espai de coworking i de futures trobades. 

Del món, publicada per Dolors Monserdà per primera vegada el 1908 per Biblioteca popular de L’Avenç, ha estat l’obra triada per Filigrana per iniciar aquesta nova aventura.

L’editorial es troba al Ten Studio i publica textos de principis del segle XX en català, italià i castellà. En tres formats, ebook, audiollibres i paper. 

«Principis del segle XX ens interessa. Hi ha textos de l’època modernista molt importants que han quedat oblidats, molts d’ells escrits per dones, i volem tornar a treure’ls a la llum», comentà Rosa Oliveros, directora editorial de Filigrana en castellà i català. Amb ella i al capdavant de la firma està l’italià Tanai Báculo, encarregat també dels títols en aquesta llengua.

Perquè són aquests tres els idiomes de les publicacions. «Tres idiomes i tres formats», apuntà la Rosa. Paper, ebook i audiollibre. També hi col·laboren Joan Puigmalet i Anna Pons.

«Ens dediquem a contes», detallà la Rosa. I tot plegat, no és una mica agosarat? «Sí, però representa el nostre esperit. Per què no hem de ser agosarats a la vida? De fet, avui hi som i com s’està comprovant cada dia, demà potser no hi som. Volem arribar a aquell públic que s’estimi un determinat producte perquè nosaltres ens l’estimem molt».

L’acte, al qual van assistir una dotzena de persones, va estar conduït per la mateixa Rosa Oliveros i la tarragonina Carme Mas, filòloga, pedagoga i experta en Dolors Monserdà, qui va desgranar la vida i obra de l’autora. Així, va analitzar l’essència de Del món, conte a conte, la major part dels quals amb la dona com a centre. «Són la representació d’un moment històric», destacà la directora editorial.

Dolors Monserdà és considerada una de les primeres feministes catalanes juntament amb Carme Karr, amiga i directora de ‘Feminal’, una revista feta per dones i per a dones. Va ser, així mateix, la primera dona a presidir uns Jocs Florals.

«Va haver-hi una època que estava molt ignorada i als anys 60 va ser molt atacada. Ara, gràcies a la celebració del centenari de la seva mort, l’Institut Català de les Dones i Marta Pessarrodona han donat una visió més equànime que, no obstant això, no és la nostra, perquè el 1910 el pensament era diferent», manifestà Sofia Esteban, gràcies a la qual es coneix bona part de l’epistolari de Monserdà.

Justament ha sigut aquest  Any Monserdà el que també ha propiciat la reedició de Del món. «Volíem contribuir-hi amb aquest recull que no es publicava íntegrament des del 1930», revelà la Rosa.

«Monserdà va ser una escriptora total. Va començar escrivint poesia, que era el que es considerava que les dones podien fer en aquell moment, cosa de dones, sense menystenir el gran poeta de Catalunya, Jacint Verdaguer o el príncep dels poetes, Josep Carner», subratllà la Carme Mas. Després va fer teatre.

 

«Els anys 1874 i 1876 va estrenar dues obres al Romea, encara que no va assistir-hi a les estrenes, ja que potser es considerava un món una mica frívol. En qualsevol cas, jo no he trobat cap altra dona que estrenés a aquest teatre entre aquests anys, almenys que no estigués amagada darrere un pseudònim».

De la mateixa manera publicà narracions curtes, novel·la i infinitat d’articles en premsa, a La Renaixença, La Veu de Catalunya o Feminal entre altres, sobre economia, viatges i tema social. En aquest sentit, la problemàtica de les dones, focalitzada en la seva educació, els orfes o els més pobres centraven el seu interès, en els quals s’implicava des de diferents entitats. 

 

La seva obra s’ha anat reeditant en diferents èpoques. Enguany el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha recuperat dues de les seves obres de teatre en l’antologia Pioneres Modernes, editada per la tarragonina Arola. De la mateixa manera, sota el patrocini de l’Institut Català de les Dones veuran la llum properament en una edició facsímil El feminisme a Catalunya  i L’Estudi feminista.

 

Comentarios
Multimedia Diari