Santa Tecla és la suma de moltes persones anònimes que construeixen aquesta galàxia, efímera en dies però penetrant en els sentiments, de la festa gran de Tarragona. Avui acompanyem Sergi Guardiola Parera, el bandoler Panxampla en el ball de Serrallonga del seguici popular. Tarragoní nascut el 1982, assumí el rol del trabucaire més temut de les Terres de l’Ebre, Joan Pujol Fontanet, natural d’Alfara de Carles (1857) i amagat als Ports coronats pel cim del Caro.
Panxampla és un dels anacronismes dels balls parlats, ja que és impossible que hagués estat membre de la quadrilla de Joan de Serrallonga, personatge del segle XVII. Tenia, però, relació amb la nostra ciutat. Per una banda, el seu primer crim fou recollit pel “Diari de Tarragona” l’1 de desembre de 1877: «la persiguieron hasta casa, dos delante y dos detrás. Frente a la casa, el padre defendió a la hija y uno de los cuatro [Panxampla] disparó una pistola a quemarropa al padre [Marià Fontanet], dejándole cadáver en el acto».
Afusellat
Empresonat i després fugitiu, fou afusellat a la presó de Tarragona el 1883. El Sergi el torna a la vida cada 22 i 23 de setembre. Ho ha fet des dels 18 anys quan, després d’haver estat bossa des de 1992, esdevingué lladregot amb tots els ets i uts. Un parell de festes tastà el paper del cabdill Serrallonga, per retornar després al del proscrit ebrenc.
«Vaig entrar al ball quan el meu amic Jordi Serret feia de Nen, i a poc a poc la pólvora que respires et captiva», rememora amb la seva bonhomia de la vida real. En un any en què Santa Tecla ha acabat amb un greu accident pirotècnic amb la traca, és ferm en els seus principis: «Al trabuc mai no li has de perdre el respecte. A l’Entrada del Braç avisem el públic que no es posi al davant nostre; la majoria no fa cas i els que no saben on van després s’espanten. Els hi notes a la cara. Som una entitat seriosa i ho portem tot a ratlla».
Aquest ball té un altre vessant: la dramatúrgia dels parlaments o textos. «És la part que ha evolucionat més des de la recuperació de 1987. Abans érem molt estàtics. Amb el Serret com a Serrallonga vam optar per uns diàlegs més participatius», aclareix aquest instal·lador elèctric de professió. L’Àlex Manríquez és qui els ha dirigit més anys. Júlia Abelló ho feu en dues Tecles, i des de 2022 ha assumit el mestratge l’ex dama primera de dames i vells, Pere Navarro.
Mètrica
Guardiola desvela que «el Pere fa molt d’èmfasi perquè no s’escapi la mètrica, ni afegint ni traient síl·labes, així com perquè no declamem amb cantarella». L’assaig arriba després que al juny s’hagi decidit la temàtica dels versos per la comissió de parlaments, i de juliol a mitjans d’agost els hagi redactat el mateix grup. La representació no es perdé ni per la pandèmia, ja que el 2020 l’enregistraren en imatge i el 2021 s’executà en espais amb entrada.
El nostre protagonista exercí la funció d’armer de l’entitat durant 8 anys. «A la cercavila del 22 és habitual que s’espatllin peces i això sovint obliga a canviar-les la nit de l’empalmada, participant-hi l’armer amb alguns membres més, com el Quimet Marmany que ho feu molts anys», comenta posant llum a una funció invisible per a l’espectador però indispensable. «Ara tenim trabucs de recanvi i valorem si val la pena la reparació la mateixa nit».
Joan de Serrallonga i Joana Torrelles –enguany ell li ha demanat a ella per casar-se en la vida real, durant la diada de la patrona–, els 14 bandolers, que poden arribar a 18, i el Nen estrenaran la Santa Tecla 2024 «armes més curtes, lleugeres i equilibrades», procedents d’un obrador acostumat a fabricar-ne per als alardos dels moros i cristians valencians. El Sergi ja les espera.
