Noemí Llauradó: «El progrés no pot comprometre els recursos de les noves generacions»

D’entre els ODS de Nacions Unides, la transició energètica és un dels més importants per a la Diputació?

Clarament. Ara hem vist la necessitat amb tota la crisi que hi ha hagut d’augment dels preus, que ha influït tant en el teixit productiu com a nivell particular de les famílies. Evidentment, anem cap a una energia que sigui més sostenible amb el mediambient i, en aquest sentit, un dels plans estratègics de la Diputació és facilitar que els municipis, que són els nostres principals destinataris, facin aquesta transició.

De quina manera?

Doncs per exemple, amb l’aposta per les calderes de biomassa. Vam començar amb una primera fase en la qual ens beneficiàvem d’uns fons europeus que finançaven el 50% i la resta, a parts iguals entre la Diputació i els ajuntaments. Aquesta caldera, que s’alimentava amb el producte que no s’utilitza dels boscos, subministrava energia a tots aquells equipaments públics, perquè era un dels requisits de la subvenció, que l’ajuntament considerava que se’n podien beneficiar. Va ser una experiència molt positiva i, a més a més, paral·lelament, fèiem tota la gestió forestal dels boscos. Amb la qual cosa també hi havia prevenció d’incendis forestals.

Amb tallafocs?

Netejant el bosc. En aquest projecte hi participaven empreses del tercer sector i centres especials de treball i, per tant, també donàvem feina a la població més vulnerable. Va ser tan positiu que, després vam treure línies de subvencions perquè altres ajuntaments s’hi afegissin. En total, s’han beneficiat uns 40 consistoris.

Quina tasca s’està duent als boscos per tal de prevenir els incendis forestals?

Els centres especials de treball estan duent a terme una tasca imprescindible, per exemple, amb la neteja del sotabosc. Una feina que contribueix a la prevenció d’incendis perquè, actualment, arran del canvi climàtic, els focs que es poden produir cada vegada són més agressius. D’igual manera, és destacable la labor de les associacions de defensa forestal (ADF). Aquí potser la Diputació no té tanta competència, però sí que és de la nostra incumbència i quan tenim ocasió afavorim la feina del sector primari, ja que agricultors i ramaders fan que aquests boscos estiguin nets. Per això, hem incorporat un valor com és el de la silvopastura, és a dir, a través dels ramats, que siguin els mateixos animals els que vagin netejant el bosc. Tota aquesta qüestió els hi dona més puntuació a l’hora de rebre més ajuts.

Tornem a l’època dels meus avis.

Sí i en aquest sentit és important tot el que estem fent en la lluita contra el despoblament.

Quant a la transició energètica, hi arribarem a temps?

Hi hem de posar tots de la nostra part. Cada granet de sorra és important.

Les dades a Catalunya no són gaire bones.

Perquè hi hem d’apostar encara més. Potser s’hi ha començat a treballar una mica més tard del que ens hi hauríem hagut de posar, però almenys pel que fa a la nostra demarcació, des de la Diputació de Tarragona estem tenint un cert impacte. Per exemple, només amb els ajuts que hem donat als municipis a través de la línia de subvencions de transició energètica i acció climàtica hem comptabilitzat unes 1.061 tones menys de diòxid de carboni amb totes aquestes accions que hem fet. De mica en mica, això contribueix a la descarbonització.

I en què consisteix aquest pacte de les alcaldies per l’energia sostenible (PAESC)?

La Diputació lidera el pacte d’alcaldies per l’energia sostenible i el clima. Per una banda, els assessorem per tal que tinguin els seus plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima. I amb aquests plans d’acció tenen una sèrie d’objectius com ara posar plaques solars als nostres edificis municipals, carregadors per als vehicles elèctrics, canviar l’enllumenat per LEDS que siguin més sostenibles, per nomenar algunes de les accions. Per l’altra, els donem ajuts econòmics per executar aquestes accions. Hem fet 300 actuacions en aquest sentit.

Properament, tenen una reunió de la Vall de l’Hidrogen Verd. Costa d’arrencar?

La Catalunya Sud va ser la pionera, amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Diputació, els municipis i també el teixit empresarial i els centres investigadors. Actualment, s’ha extrapolat i s’ha fet un projecte estratègic en l’àmbit de país. Catalunya aixeca la bandera verda, que vol ser present a escala europea amb aquesta transformació. Tot i això, ha de ser una energia ben distribuïda al llarg i ample del país, no només única i exclusivament en un territori que, històricament, sempre ha estat el que ha generat energia per a la resta del país, sinó que s’ha de buscar un bon equilibri. En tot cas, si hi ha càrregues, que també hi hagi beneficis.

Abans ha parlat de la lluita contra el desploblament. El repoblament és sostenibilitat?

És desenvolupament sostenible i aquesta sostenibilitat ha de ser mediambiental, però també social i econòmic. És a dir, abans es pensava només en termes creixement i ara es té en compte el medi ambient, els recursos econòmics i la cohesió social. Perquè el progrés d’avui, els recursos que necessitem per satisfer unes necessitats de les generacions actuals, no han de comprometre la satisfacció de les necessitats de les generacions futures. Hem de progressar i desenvolupar-nos sense deixar de banda la cohesió social, l’equitat, els valors i els drets humans.

De fet, el primer repte del seu mandat és el bé comú. Com el defineix?

És allò que ens afecta a tots i totes. És a dir, els interessos particulars no poden prevaldre per sobre dels generals.

És un repte seu.

Com a administració ha de ser el repte. Hem de tenir molt clar que les administracions ens devem sempre a l’interès general i al bé comú. Mai al bé d’uns pocs.

Tot i això, una ciutat té més serveis que un poble...

Nosaltres treballem per garantir l’equitat territorial, que hi hagi igualtat d’oportunitats amb independència del lloc on neixis o visquis. Per tant, hi ha d’haver un accés als serveis bàsics amb independència si és un municipi més petit o una ciutat més gran. Com ho intentem afavorir? No ho fem únicament i exclusivament des de la Diputació. El nostre gra de sorra com a administració és garantir unes bones comunicacions viàries i nosaltres tenim una xarxa de carreteres de molt bona qualitat. A més a més, ara les estem renovant, posant els conductes necessaris perquè pugui passar-hi la fibra òptica, de manera que moltes empreses poden plantejar-se ubicar-se a altres municipis no necessàriament grans així com els ciutadans.

La Diputació parla de carreteres sostenibles, què són?

És una carretera amb la qual s’afavoreixi també el transport sostenible. Les carreteres han de ser segures i sostenibles amb carrils bici per poder-nos desplaçar amb seguretat i que hi hagi una bona convivència entre els diferents tipus de vehicles. Però fins i tot tenim un pla d’especialització de competitivitat territorial, un PECT, també finançat per fons europeus que es diu ‘Cuidem el que ens uneix, carreteres més sostenibles i segures’. Igualment, afavorim que aquestes carreteres siguin sostenibles per exemple a l’hora de reforçar el ferm.

Com ho fan?

A l’hora de millorar l’asfalt ho fan amb una temperatura menor que no emet tant diòxid de carboni, una cosa molt innovadora en la qual la Diputació, juntament amb altres agents, hi està participant perquè aquestes carreteres també siguin més sostenibles o que el gruix de l’asfalt sigui menor amb una barreja bituminosa molt més fina que tampoc no contamina tant com la manera tradicional d’asfaltar les carreteres. I parlant de vies, disposem del servei de neteja en cas de neu, que segurament s’han hagut d’utilitzar aquesta setmana amb els llevaneu.

Pel que fa a la qüestió de l’habitatge, quines mesures o projecte està duent a terme la Diputació?

En el mandat anterior, abans dels Next Generation, vam obrir una línia de la qual ara s’ha augmentat la seva quantitat. L’objectiu era facilitar que els ajuntaments, en aquells edificis que fossin de la seva titularitat o que cedits a un llarg termini, tinguessin una subvenció per tal d’arreglar-los i destinar-los a lloguer social. Després, més endavant, vam pensar que, a més a més de lloguer social, podrien aprofitar-se perquè la gent torni als pobles.

Tornem al despoblament d’algunes àrees.

És una forma que tenim per combatre’l. Intentant que hi hagi oferta d’habitatge no només per a les persones vulnerables que no puguin accedir al mercat lliure de lloguer o de propietat d’habitatge, i també per a la gent que es planteja quedar-se al poble o anar a viure-hi. Cada vegada hi ha més ajuntaments que ens ho demanen, no només de municipis petits, sinó també de ciutats més grans.

D’on obté la Diputació els diners per tots els projectes?

Bàsicament, el 90% dels nostres ingressos venen de l’Estat.

És una manera de retornar-los als ciutadans en forma d’inversions...

Paguem uns impostos dels quals alguns van a la Generalitat, altres als ajuntaments, molt poquets, i alguns a l’Estat. Tots els ajuts que donem i els assessoraments que fem als ajuntaments al final acaben repercutint a les persones. Són diners que serveixen per garantir serveis públics. Però no només hi ha subvencions econòmiques, sinó que fem una feina d’assessorament als municipis. A molts ajuntaments de nuclis molt petits són els mateixos regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, els que ho fan gairebé tot. Llavors necessiten un assessorament jurídic, com per exemple per fer les bases d’un contracte o licitar per a construir o per arreglar carrers. En aquests casos els assessorem o fem nosaltres mateixos els projectes de construcció d’edificis. Igualment, tenim el servei de secretaris i interventors perquè hi ha moltes qüestions que necessiten un informe determinat.

Quant als residus, què s’està fent?

És una altra línia que vam pactar, en aquest cas amb el grup dels socialistes perquè a la Diputació actuem molt en consens i tirem endavant totes les polítiques de manera gairebé unànime. Llavors, a l’hora de preparar els pressupostos intentem que tots els grups facin les seves aportacions. En aquest cas, la línia de residus va ser una proposta del grup dels socialistes que vam incorporar amb què, per tant, promovem la recollida selectiva. Perquè d’aquesta manera intentem que s’aconsegueixi més reciclatge del que actualment existeix. Cada vegada les generacions actuals estan més conscienciades.

És cert.

Estan conscienciades amb la situació mediambiental que els hem deixat. I en aquest sentit, també formem en l’àmbit de la sostenibilitat ambiental i fins i tot en ciutadania. Des de l’àrea d’emprenedoria, hem ofert uns cursos molt interessants destinats a persones que ja tenen una certa formació per instal·lació d’energies renovables. Els fem al centre de formació de la boca de la mina, a Reus i l’últim que es va fer va ser l’any passat.

Els projectes de què parla són molt socials. Aleshores, com hi arriben a aquesta unanimitat entre totes les forces polítiques? Perquè no totes destaquen pel seu vessant social...

A la Diputació de Tarragona anem tots a una perquè les forces majoritàries són també les que ocupen la centralitat. Com ho portem a terme? Fa molts anys que s’actua o bé per consens o bé gairebé per unanimitat. I en aquest nou mandat, no només hem volgut conservar aquest consens, sinó que jo crec que fins i tot l’hem aprofundit tant en el dia a dia com amb projectes a llarg termini.

Vostès aposten, especialment, per la cultura.

Efectivament. Com a Diputació disposem d’uns serveis educatius importants com són les escoles d’art i disseny. En tenim tant a Reus, Tarragona o Tortosa. Escoles d’art, de música i conservatoris de música, com aquest de Reus on estem fent aquesta entrevista. D’igual manera, els centres educatius especials, que fan una gran feina. Els centres educatius són la nostra joia, el que cuidem més perquè és el que més directament veiem que té un impacte amb les persones, la ciutadania i en especial, amb la gent jove.

Si parlem de cultura, parlem de La Savinosa. En quin punt es troba el futur projecte?

Estem en el punt idoni. Treballant en el que seria la primera part que veurem, que és el Camí de Ronda. Hem arribat a un acord amb la Direcció General de Costas, del Ministeri per tal que ells executin l’obra. Nosaltres redactarem el projecte, ells executaran l’obra, que anirà a càrrec d’uns fons que tenen de nivell europeu i connectaran de millor manera l’Arrabassada amb la Savinosa. Llavors, la nostra proposta és bastant assolible, en el sentit que no demanem cap modificació d’usos. És a dir, ara actualment l’ajuntament té el seu planejament general que diu que allò és sòl urbà consolidat amb la finalitat d’equipaments públics. Quins? Els nostres, de la nostra titularitat. Perquè volem que això beneficiï a la ciutadania de Tarragona, però també amb projecció a tota la demarcació

Parlen de ‘hub’ cultural i educatiu.

Hi volem instal·lar el conservatori de l’escola de música, l’escola d’art i disseny, el servei d’atenció al ciutadà, que són els serveis de cultura de la mateixa Diputació, que hi hagi un auditori, que també fa falta, i una residència d’artistes perquè puguin crear, perquè es creguin sinergies entre ells. Volem ser el referent, que Catalunya Sud sigui referent en cultura i educació. Crec que és una línia estratègica com a territori. Volem crear valor públic a través de la cultura i l’educació i de manera pública.