Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Gorres de cop, nuant un futur a Bellvei

L’ofici de confeccionar aquesta peça està en risc de desaparèixer. Les classes per aprendre’n reactiven aquesta tradició centenària

| Actualizado a 18 junio 2022 13:00
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Si tirem enrere en la història de Bellvei, el que probablement trobarem és que, a banda de la pagesia, les gorres de cop van tenir un pes important en la vida del poble. Va ser durant la dècada del 1800 quan aquests petits barrets de palla –fets perquè la canalla no es fes mal al cap quan començaven a fer les primeres passes– es van convertir en tot un símbol d’identitat per al municipi que el temps ha anat esborrant. Ara, un curs vol intentar ajudar a salvar aquesta tradició.

Roc Vidal, més conegut com a ‘Roc del Gorros’, va ser el responsable d’aquesta idea revolucionària en el seu moment, que va esdevenir un dels principals motors econòmics per a la població, donant feina a més de seixanta dones de Bellvei. Però, tal com ha passat amb innumerables elements tradicionals, les aficions antigues són substituïdes per la modernitat i els avenços tecnològics. I no va ser diferent amb les gorres de cop, que van passar de viure un moment àlgid en aquella època a estar en perill d’extinció avui dia.

Actualment, no queden gaires persones que coneguin la tècnica d’aquest ofici i les noves classes volen fer revifar la seva situació. Roser Hernández, arqueòloga i fundadora d’Atanagrum –un projecte de divulgació del patrimoni cultural i del món dels oficis tradicionals–, va trobar en la pandèmia de la Covid-19 una oportunitat per poder aprendre a fer gorres de cop.

«Durant el confinament vaig tenir un moment de reflexió per veure cap a on em volia orientar professionalment. És llavors quan em plantejo aprendre l'ofici de les gorres de cop, atès que veia la necessitat de poder divulgar, fer recerca i realitzar tallers participatius perquè la gent conegués l'ofici, a més de realitzar una bona posada en valor al municipi».

Amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Bellvei, Hernández va començar les classes el passat mes d’octubre, cada dimarts de cinc a set de la tarda. Les lliçons es duen a terme a l’edifici de les antigues escoles de Bellvei, un local destinat a diverses entitats de cultura popular del municipi, on ja hi havia hagut activitat per part de les gorres de cop quan es va impulsar la seva promoció i recuperació l’any 2001. Les instal·lacions han estat adaptades per muntar l’espai per a cada aprenent i poder distribuir el material necessari, així com per exposar el llegat de gorres i altres elements que va donar Leocàdia Castellví, una de les quatre mestres artesanes d’aquest ofici.

Aprenent la tècnica

Encara que fer les gorres de cop pugui semblar complicat a primera vista, amb uns mesos de rodatge ja es comencen a veure els primers fruits, tal com afirma Hernández, «el secret de tots els oficis manuals és conèixer la tècnica». En primer lloc, cal tallar la palla de sègol, destriant les parts on hi ha els nusos. Seguidament, se submergeix la palla en aigua perquè s’estovi i sigui més fàcil de treballar-la. Es mesuren els fils de cotó, i després es tallen a la mida precisa i s’enceren.

Amb la palla i els fils llestos, només cal preparar-ho a la màquina, un estri especial que només serveix per aguantar la peça amb la qual s’estigui treballant, ja que tota la feina és elaborada amb les pròpies mans. Havent seguit aquests passos només cal començar a crear nuant la palla amb la tècnica de l’espiral. Hernández comenta com un cop es coneix i s’aprèn aquesta tècnica, es necessiten «moltes hores de pràctica, d'equivocar-se i aprendre dels errors».

L’objectiu principal és que la tradició no quedi en l’oblit i transmetre-la a grans i petits

Les sis alumnes del curs han començat a familiaritzar-se amb la tècnica i a tenir un primer contacte amb aquesta artesania fent petites peces prèvies a una gorra de cop. Aquestes creacions, com per exemple vanos, sotagots o petites paneres, també eren realitzades per les artesanes de les gorres de cop. En aquell moment, aquests elements servien com a complements, joguines per la canalla o per decorar la llar, que combinaven la palla natural amb palles tintades de colors.

La majoria de les aprenents ja sabien de l’existència d’aquesta tradició i van trobar en les classes una oportunitat per conèixer i connectar amb lligams del seu passat. «La meva mare a Barcelona tenia una botiga de nadons on venia gorres de cop i la meva sogra en feia. Aquests van ser alguns dels motius pels quals vaig venir», explica Tess Masip, una de les alumnes.

$!Gorres de cop, nuant un futur a Bellvei

Els resultats del curs són més que positius, ja que fins i tot hi ha llista d’espera per accedir a les lliçons. Moltes persones han cregut important intentar que no s’esborri aquest llegat del municipi baixpenedesenc. Maria Teresa Piñol lamenta que «és una llàstima que es deixés perdre» i Yolanda Padilla reclama: «Tots els oficis que són centenaris s’haurien de tornar a recuperar, que s’apunti gent a les classes i que no es perdi la tradició».

Relleu i compromís de futur

A banda d’aquest curs per a persones adultes, Hernández ha començat a ensenyar a fer gorres de cop als alumnes de 5è de Primària del municipi. Gràcies a un projecte conjunt amb l’Escola la Muntanyeta de Bellvei i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament, els infants podran tenir «una iniciació a l’ofici i produir alguns dels productes que les dones del poble fabricaven».

Hernández també manifesta que des d'Atanagrum continuarà impartint classes i realitzant divulgació amb demostracions i activitats participatives en fires i mercats d'oficis de tota Catalunya per mantenir viva aquesta tècnica. I va un pas més enllà i proposa: «Seria molt important declarar-ho Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i poder crear un bon centre d'interpretació que reculli tota la informació dels diferents tallers que es van ubicar al municipi, així com tots els objectes que es van arribar a fabricar».

Comentarios
Multimedia Diari