Cap a les sis del matí, unes trenta persones es van reunir a Caseres per dirigir-se al jaciment de la Gessera. Allí van poder veure sortir el sol i viure el ritual iber de l’equinocci de primavera, un ritual que marcava l’arribada de la llum després del període fosc de l’hivern.
Els participants en l’activitat, organitzada per la URV i l’Ajuntament del municipi, van fer primer una passejada sota els estels per aprendre més sobre els coneixements astronòmics de l’antiga civilització i mentre el color del cel anava canviant de to, van arribar al punt on tenia lloc el ritual. Es tracta d’un fenomen que només passa dos cops l’any, durant l’equinocci de primavera i el d’hivern.
En aquestes ocasions, els primers raigs del sol entren per la porta del conjunt arqueològic i il·luminen una pedra situada al fons del passadís, considerada part d’una estança sagrada pels antics pobladors. Per tant, els participants van poder participar en una experiència vivencial, i amb les explicacions dels experts, van observar com, amb el primer raig de sol del dia, entra la llum pel passadís central del santuari preiber, il·luminant l’altar.
«Això només es produeix a l’hivern. La hipòtesi és que els ibers ho celebraven en aquesta època com una manera de donar la benvinguda al sol després de l’hivern, era un acte simbòlic per marca l’inici del bon temps», explica el professor de la URV, Urbano Lorenzo, qui també destaca la importància de la natura i en especial del sol, en les cultures precristianes.
«Depenien molt de la natura. Aquesta gent es passava tot el dia en fred, les plantes creixien, l’únic que sembla que sempre estigui al costat de l’home i l’ajudi sense demanar res a canvi és el sol. Amb la seva llum ja no hi ha els perills de la natura, no és d’estranyar que moltes cultures hagin associat el sol a un deu, perquè realment cuida la humanitat».
Així mateix, Lorenzo destaca que més enllà de la part ritual, aquest fenomen també era un calendari per conèixer el moment més idoni per conrear, sembrar, plantar o cuidar la terra, que era l’activitat principal d’aquestes poblacions. Era «una manera d’entendre la natura. Ara és molt fàcil saber a quin dia estem, però veure-ho sense referències no és tan obvi i tenir aquest coneixement era un símbol de riquesa cultural».
Aquesta activitat és el segon cop que s’organitza. L’any passat ja es va dur a terme, com no podia ser d’altra manera, en aquesta mateixa època de l’any, ja que es creu, segons apunten els experts, que els ibers només celebraven aquest ritual per primavera. Davant de la resposta positiva de la població, des de l’organització es plantegen continuar fent-la i, inclús realitzar-la també durant l’equinocci de tardor.
La proposta s’emmarca en el projecte Sota el mantell dels estels i és una de les activitats organitzades pel Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili, al costat de l’Ajuntament de Caseres. L’objectiu és donar a conèixer espais arqueològics de l’època ibera situats a la comarca de la Terra Alta, com és el cas dels de Caseres o Vilalba dels Arcs, espais datats del segle VII aC i que estaven pensats per a usos rituals i agrícoles.
