Like. Blanc, de la Gemma Pasqual i Escrivà (Editorial Barcanova) és la segona part de Like. Blau. No obstant això, en realitat el blanc no és un color, ja que a la distopia on viuen els protagonistes no n'hi ha, de colors. En ella, els humans no poden aturar la catàstrofe climàtica: la Torre de Londres, els centres històrics de València, Nàpols, Barcelona i Sant Petersburg han desaparegut. Nova York s'ha convertit en una nova Atlantis on la torxa de l'Estàtua de la Llibertat sura entre les aigües. La Reconstrucció és la solució, però tot té un preu.
És inevitable pensar en l’Alemanya nazi amb els carcellers reconvertits…
Sí. Conegut com el 'camp de la mort', el polonès Auschwitz-Birkenau s'ha convertit en una de les icones més representatives de l'holocaust. A les rodalies de Cracòvia es va alçar aquest monumental complex, al cor de l'Europa continental, sota el cèlebre lema 'arbei macht frei' (el treball us farà lliures). Al final del Like blau és on apareix la frase 'Els likes us faran lliures', però en realitat, els likes no ens faran lliures. Només hi ha un camí per a la llibertat: la fuga. Els pitjors presagis del canvi climàtic s'han fet realitat i la Reconstrucció és la solució, però només es podrà salvar una part de la humanitat.
Al final és una Reconstrucció per deixar-ho tot igual. Planteja un problema ètic sobre qui i què salvar… Vostè, què arriscaria per salvar el planeta?
No podem salvar el planeta només amb accions individuals, han de ser col·lectives. Acabar amb l'actual consumisme insostenible, recuperar la biodiversitat que estem perdent a passos de gegant i afrontar d'una vegada el canvi climàtic són les tres prioritats que l'ONU considera imprescindibles per salvar el nostre planeta.
És curiós quan parla del metro de Moscú, tenint en compte que molta gent a Ucraïna hi viu allà, encara que a causa de la invasió russa.
En realitat el que jo he fet és un homenatge a la novel·la postapocalíptica de Dmitri Glujovski, 'Metro 2033', que ha inspirat moltes altres històries, entre les quals hi ha la famosa saga de videojocs 'Metro'. Em sembla increïble com la realitat pot superar moltes vegades a la ficció.
Un robot pot tenir sentiments?
No són sensibles al dolor, ni esclaus de les hormones. Segons el catedràtic de robòtica Raul Rojas, això impedeix als robots tenir sentiments de debò. Tot i això, gràcies a l'aprenentatge automàtic, la intel·ligència artificial pot simular emocions.
«En realitat el que jo he fet és un homenatge a la novel·la postapocalíptica de Dmitri Glujovski, 'Metro 2033', que ha inspirat moltes altres històries»Què en pensa dels aliments transgènics?
Tinc molts dubtes, tot i els estudis i la informació publicada per a valorar la seguretat o no d'aquests aliments genèticament modificats, la gran diferència de resultats i d'opinions, no fan més que desconcertar el consumidor, que es troba davant del dubte de si els transgènics són totalment segurs o si per contra, representen un perill i ha d'evitar consumir-los.
Proposa un final catastròfic per a la Terra si no actuem…
El canvi climàtic constitueix l’amenaça mediambiental més gran a què s’enfronta la humanitat. En els pitjors escenaris probables que els experts preveuen, l’augment de la temperatura podria arribar fins als 4,8 ºC per a final de segle. El canvi climàtic és un problema global que ateny una perspectiva ambiental, política, econòmica i social en la qual les previsions pitjors també impliquen unes pèrdues econòmiques enormes.
Què vol amb aquesta novel·la? Convida a l’esperit crític, com diu el senyor Sosicles?
La distopia del LIKE farà reflexionar els joves lectors i els situarà al centre del conflicte, no com a part del problema sinó de la solució. I tot i que el futur és del jovent, els cal l’experiència dels més grans i les lliçons que ens ha donat la història. La novel·la és un vot de confiança envers les noves generacions, un bri d’esperança cap al futur.
