La professora de Sociologia Cultural, Giselinde Kuipers, va declarar fa un temps en una entrevista de Mayte Rius a La Vanguardia que «cada vegada és més difícil fer broma sense ofendre ningú». La sociòloga sosté que tothom té dret a riure d’allò que vulgui i d’allò que li vingui de gust. Fins i tot es pot fer broma de la discapacitat, del masclisme, del racisme...
De l’única cosa que no es fa xanxa –diu Kuipers– és d’allò que no interessa. Aquests dies ha estat objecte de moltes folgues la moció de censura delusòria de Ramón Tamames. Una diputada socialista em va dir que al Congrés se citava Tamames com «la Mòmia». És una gaita o és una ofensa?
És correcte fer broma de Ramón Tamames i dir que és una mòmia. Fa gràcia dir que ser jueu pot passar com a discapacitat?
On es destrossen tots els límits del políticament correcte és a la sèrie argentina División Palermo (Netflix). La policia argentina crea un cos especial format per persones amb alguna disfunció per projectar una imatge integradora. Per formar l’equip trien una noia en cadira de rodes; un nan («servirá para misiones secretas, lo puedes esconder en cualquier sitio»); un cec («no veo pero puedo olerlo todo»); i un sionista («ser judío puede pasar como discapacitado»).
Segons les teories de Kuipers podem riure amb aquestes bromes sense cap mala consciència. Segur?
