La ministra de Defensa, Margarita Robles, deia diumenge en una entrevista a La Vanguardia que «l’amenaça de guerra és absoluta i la societat no és del tot conscient».
Més evident del risc bèl·lic que la declaració de la ministra és que catorze països, entre els quals figuren Alemanya, França i Itàlia, han demanat al Banc Europeu d’Inversions (BEI) que incrementi el finançament de projectes de defensa.
Tothom va molt atrafegat i això fa que ens oblidem de les coses importants. S’escolta massa el perill d’una tercera gran guerra
Ahir mateix, el president del Govern, Pedro Sánchez, demanava a la indústria militar espanyola un augment de la producció per atendre les necessitats de municions de l’exèrcit ucraïnès. Vladímir Putin ha dit que «Rússia està preparada per un escenari de guerra nuclear», mentre l’OTAN recorda el seu arsenal desplegat a Europa.
Els analistes internacionals diuen que estem en el pitjor conflicte nuclear entre Washington i Moscou des de la crisi dels míssils de Cuba el 1962. Malgrat tots aquests alarmants indicadors, la gent està tant panxa. La nostra generació ha crescut sota el record d’una guerra explicada pels pares que la van patir.
Els nostres fills ja no han fet ni la mili. A veure si encara ho espatllarem.
