Després de moltes tires i arronses, Ramon Tamames serà l’actor principal del nou reality show de Vox. No ha estat fàcil trobar candidat ni tampoc obtenir el seu vist-i-plau. Sembla que la moció de censura tira endavant.
La iniciativa té totes les de perdre, però el partit ultra sols espera taponar la sangria electoral que està patint en els darrers mesos. El proper 27 de febrer, Vox presentarà la seva iniciativa al Congrés de Diputats de Madrid, i ja ha fet públic l’equip de treball que redactarà el programa del candidat. Podem estar tranquils, l’equip està format per homes de gran vàlua i prolífica trajectòria ideològica com el mateix Fernando Sánchez Dragó.
Si la proposta de Vox és acceptada per la presidència del Congrés serà el primer cop que el candidat estigui fora de la política activa i estigui a punt de fer els noranta. Sembla que l’extrema dreta pretén més desgastar als conservadors del PP que no pas treure del poder a la coalició d’esquerres. Ja veurem com acabava la pantomima.
Si la proposta de moció de censura de Vox és acceptada per la presidència del Congrés, serà el primer cop que el candidat estigui fora de la política activa i estigui a punt de fer els noranta
D’aprovar-se, serà la sisena moció de censura i la segona de Vox. Recordem que en octubre de 2020 Santiago Abascal va presentar una iniciativa contra Pedro Sánchez. Va obtenir el suport dels seus 52 diputats, el resultat més pobre de totes les mocions de censura.
Precisament, aquests dies recordava amb dos amics, catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid, la llarga trajectòria acadèmica i política de Ramon Tamames. Jo comentava que sempre ha sigut una persona hiperactiva que s’ha reinventat varies vegades. Irònicament comentava que potser sigui l’avorriment d’una persona d’avançada edat i no pas els arguments polítics els que han empès a Tamames a acceptar la proposta de Vox.
Recordàvem tots tres que en matèria professional sempre ha cridat l’atenció la seva gran capacitat de treball. Després de cursar els estudis de Dret i d’Econòmiques va fer una estada a la prestigiosa London School of Economics; va aprovar les oposicions a tècnic comercial de l’Estat el 1957; i va assolir la plaça de catedràtic d’Estructura Econòmica l’any 1968.
Una vegada assolida la democràcia, Tamames ha anat tombant d’un lloc a un altre fins a situar-se als antípodes de la ideologia que va defensar de jove
Des de la vessant política, el jove economista aviat va destacar pel seu compromís antifranquista. Es va afiliar al PCE, l’any 1956; fou membre del comitè central del PCE, l’any 1976; va passar per les presons de la dictadura; en democràcia va ser diputat al Congrés de Diputats en 1977 i 1979; candidat a l’alcaldia de Madrid i primer d’alcalde amb Enrique Tierno Galván; fundador de la Federació Progressista, el 1984; va participar en la creació d’Esquerra Unida el 1986; i fou membre del Centre Democràtic i Social (CDS). Després de tot aquest recorregut abandonaria la política activa.
També observarem que una vegada assolida la democràcia, Ramon Tamames va anar tombant d’un lloc a un altre fins situar-se a les antípodes de la ideologia que va defensar de jove. A més de la seva deriva conservadora, tot indica que, igual que altres militants antifranquistes, no va acceptar mai la diversitat nacional, cultural i lingüística d’Espanya. Sembla com si després de deixar-se la pell per lluitar contra la dictadura varen caure en una depressió ideològica al no compartir el model democràtic vigent.
Els joves economistes formats a les aules universitàries espanyoles, els anys setanta i vuitanta, vàrem conèixer al professor a través de les seves obres, algunes d’elles eren en les matèries d’economia espanyola i mundial d’obligada lectura.
M’atreviria a dir que tots els economistes ens hem format en molts aspectes a través del seu best-seller Estructura econòmica de Espanya (1960). Tant popular era el manual que els estudiants ens referíem a ell com ‘El Tamames’. Es tracta d’una obra enciclopèdica de més de mil pàgines farcida de taules, gràfiques i dades. El text descriu la transformació de l’economia espanyola des de la revolució industrial fins als plans de desenvolupament dels anys seixanta. Molts economistes d’aquest país han somniat al ‘El Tamames’ més d’una vegada.
Encara avui és una de les obres més venudes entre aquells textos que s’ocupen de l’estructura i l’evolució de l’economia espanyola. A data d’avui el manual registra 27 edicions, i s’ha traduït a diversos idiomes. Es tracta d’un fet únic en la literatura econòmica, i no cal dir que li haurà reportat molts beneficis a l’autor. Des de 1960, s’estima que el manual ha superat els tres milions de lectors.
Tornant a la vida política actual. En aquesta excèntrica iniciativa s’ajunten la fam i les ganes de menjar. La moció de censura és una pràctica força estesa entre les democràcies parlamentaries. És un recurs útil quan els grups de la oposició reuneixen els suports necessaris per treure del poder al govern. Però, quan no es té el recolzament de la majoria dels diputats, recórrer a ella sols serveix per donar oxigen als grups que governen i erosionar als grups que la oposició.
Sembla ser que el show pretén desgastar al PP i oferir una mica més de quota de pantalla al grup d’extrema dreta. Els dirigents de Vox, conscients de la seva sangria electoral, sols pretenen gaudir de protagonisme mediàtic a veure si remunten una mica en les enquestes demoscòpiques.
Aquesta parodia també pot ser un parany per als que prenent la iniciativa. Els grups progressistes estaran amatents per conèixer la proposta de Vox per governar Espanya. Estaran pendents de les propostes sobre Europa, la immigració, els drets de les dones, els impostos, la sanitat i l’ensenyament, la negociació salarial, i l’estat de les autonomies, entre altres qüestions.
Sobre la moció de censura tots els grups parlamentaris s’han mostrat crítics o han optat per la ironia. Els dirigents del PP consideren que la moció de Vox és un error estratègic i que, a més, sols serveix per reduir les tensions internes del governs i enfortir a Pedro Sánchez. Mentre Alberto Núñez Feijóo opta per la ironia quan afirma que ‘si fos el meu pare, no el deixaria fer això’. Mentre els membres del govern han estat més sarcàstics. Alguns aplaudeixen la iniciativa al considerar que és un bon salvavides pel govern quan venen mal dades.
Mentre passejaven per Reus, els tres amics lamentaven que l’autor de ‘El Tamames’ es presti a ser el patètic bufó d’una farsa que té totes les de perdre. Ara el mateix Ramon Tamames diu que es sent com el Cid Campeador. Certament, aquest senyor es troba molt lluny dels valors del vell militant antifranquista però encaixa molt bé amb els interessos de Vox. Ja veurem com acaba el sainet.
