Comencem el curs: la universitat com a motor del canvi ecosocial

Comencem un nou curs acadèmic a la universitat, amb tot ple d’incerteses i reptes davant d’un escenari de canvis disruptius propiciats per la situació d’emergència sanitària provocada per la Covid-19. Malauradament, aquest no és l’únic episodi distòpic que viurem i que viuran les noves generacions: els efectes del canvi climàtic ja no ressonen de fons, sinó que cada cop se senten amb més freqüència i intensitat, afectant els sistemes vitals d’arreu. Incendis, huracans, inundacions, sequeres, onades de calor i de fred han estat alguns dels senyals més evidents de la construcció d’un món diferent del que fins ara coneixíem. Alguna cosa, des de ja fa temps, no va bé i no podem restar indiferents.

Tot i que en els últims anys la consciència social davant la situació d’emergència climàtica s’ha incrementat, cal seguir conformant majories apoderades i informades que empenyin les institucions cap als canvis necessaris. Per això cal contribuir al canvi sociocultural per encaminar-nos a una nova cultura de la Terra, amb estils de vida decreixentistes i propostes alternatives d’autocontenció i d’autoconstrucció col·lectiva i comunitària de baixa petjada carbònica, basades en la cura de la vida.

Amb el ferm compromís de revertir una dinàmica civilitzatòria gestada pel fracàs col·lectiu, com a universitat hem de formar part del canvi necessari per generar una nova racionalitat, a través d’aprenentatges socioemocionals que formin les futures persones gestores del canvi ecosocial, que les empoderi per fer de la societat més resilient i conscient, per tenir cura de la natura i de totes les formes de vida.

Per això necessitem persones preparades, professionals de l’arquitectura i de l’enginyeria que ens ajudin a adaptar les infraestructures als efectes del canvi climàtic i contribueixin a la descarbonització i a la resiliència; economistes que plantegin una relocalització de l’economia del benestar i empresàries de la solidaritat i del bé comú; juristes que regulin una nova relació justa entre les persones i els ecosistemes, integrant les normes del món natural, fins ara tan ignorades; treballadors i treballadores socials i psicòlegs/ogues per poder construir aquesta resiliència social davant els canvis disruptius; personal de la salut per respondre a noves malalties vinculades als canvis climàtics i que ens ensenyin a cuidar-nos; comunicadors i comunicadores del benestar ecosocial; o professionals de l’educació i de la pedagogia per aprendre aquesta nova cultura de vida planetària, que hem de saber i transmetre a les noves generacions.

Amb aquesta voluntat, la Universitat Rovira i Virgili (URV) inicia aquest nou curs acadèmic amb una proposta innovadora i única al sistema universitari català i espanyol: el Mínor en Emprenedoria Social i Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquest Mínor de 24 crèdits està format per les assignatures de 6 crèdits cadascuna: Cultura del Benestar: Salut i Qualitat de Vida; Sostenibilitat i Canvi Climàtic; Eines per a l’Emprenedoria; Gènere, Ciència i Canvi Social. Totes aquestes assignatures abasten nous reptes, no sols socials i ambientals, sinó també els derivats dels impulsos ràpidament canviants del món laboral i professional.

Aquesta proposta constitueix una formació complementària i transversal a qualsevol titulació de la universitat, que no es limita a la transmissió de coneixement, de matèries i temaris, sinó que és una formació que es basa en les anomenades «habilitats socials» o també conegudes com a soft skills, en què es treballa i potencien les intel·ligències socials i emocionals, l’aprenentatge reflexiu i crític, per reforçar i empoderar les persones, perquè puguin ser capaces d’adaptar-se a entorns canviants amb flexibilitat, actitud positiva, empatia i actitud crítica i compromesa, tot desenvolupant un rol actiu i eficaç en la construcció d’un món més just, inclusiu, equitatiu i intercultural.

Així comencem un nou curs acadèmic amb el repte i la voluntat de contribuir a formar la ecoconsciència col·lectiva, que tant necessiten les generacions presents per poder cuidar de les generacions futures i del planeta.

Estem preparades i preparats amb el convenciment positiu d’haver après alguna cosa al llarg d’aquest mesos de malaltia, aïllament, solitud, però també de solidaritat, empatia, compassió i esperança. Emprenem una nova etapa amb aprenentatges passats, que contribueixen a la saviesa col·lectiva compartida i que necessàriament hem de saber transmetre per poder recordar que som vides ecodepenents i interdependents.

Susana Borràs és professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També és coordinadora del Màster Univer-sitari en Dret Ambiental de la URV.