Esperant el canceller Scholz

Dimecres va deixar l’escenari polític una de les figures més influents de l’escena europea, la cancellera Angela Merkel. Ella ha estat setze anys en el càrrec de cap de govern de la major potència econòmica de la Unió Europea, dotze dels quals amb una coalició entre els conservadors i els socialdemòcrates alemanys.

L’any 2005, va ocupar per primera vegada el càrrec més important del país. Des de bon començament ha estat una política força atípica: és dona, està divorciada d’Ulrich Merkel, del que va adoptar el cognom, no té fills, era científica i, per si no n’hi hagués prou, membre d’un país, la RDA, que no existeix. Per això, no ens ha de sorprendre que molts dels seus correligionaris tenien dubtes sobre la seva capacitat per exercir el càrrec. Sens dubte, ha estat una outsider de l’escena política europea que ha sabut aprofitar les seves qualitats per consolidar-se en el poder.

Merkel és una política pragmàtica que ha sabut captivar als grans líders mundials. I al cap de setze anys, com no podia ser d’altra manera Merkel es retira amb un balanç farcit de llums i d’ombres. Tot i que si tenim en compte el període convuls en què ha ocupat la cancelleria, entre el 2005 i el 2021, el balanç final és força positiu.

La seva determinació quan prenia una decisió i l’habilitat per arribar a cercar equilibris entre els caps de govern europeus l’han consolidada com una de les figures polítiques més influents d’Europa. Amb el comiat d’Angela Merkel s’enceta a Alemanya, i també a Europa, una nova era. Es tanca una pàgina i se n’obre una altra de la història europea, plena de reptes, tensions socials, crispació política, però també d’esperances.

Acaba l’era Merkel i s’estrena una coalició inèdita entre els socialdemòcrates, els verds i els lliberals liderada per Olaf Scholz. El nou canceller és un polític de 63 anys que recull tota la informació disponible abans de prendre cap decisió i que fuig de les grans proclames. Té una llarga trajectòria en la gestió, i ha ocupat un dels càrrecs més importants de la coalició entre conservadors i socialdemòcrates, ministre de Finances. El canceller Scholz i el seu govern tenen un gran repte per tirar endavant un programa molt ambiciós en matèria social i d’inversions però que deixa alguns interrogants respecte a la política fiscal i monetària.

Després de setze anys sense ocupar la cancelleria, el centreesquerra torna al govern federal. I ho fa amb un acord de coalició amb el partit liberal molt ambiciós. Si Scholz i el seu govern duen a terme bona part dels acords, convertiran Alemanya en una de les societats més progressistes i sostenibles del continent.

En matèria energètica el nou govern espera erradicar les emissions de carboni el 2045; l’energia solar serà obligatòria als sostres dels edificis comercials i als nous habitatges privats; i es pretén que el 80% de l’electricitat del país provingui de les energies renovables el 2030.

Pel que fa a millorar la qualitat de vida dels alemanys, s’acorda augmentar el salari mínim a 12 euros l’hora; es volen aixecar 400.000 nous habitatges cada any per a combatre la manca d’habitatges entre els joves i les rendes baixes. El govern també es compromet a legalitzar la marihuana i, aix,í augmentar en 4.000 milions d’euros els ingressos fiscals; també, es compromet el nou govern a establir un règim més acollidor per als immigrants i els refugiats.

L’acord de coalició del nou govern federal és molt ambiciós en matèria de política ambiental i de drets socials, però també trasllueix una sèrie de contradiccions sobretot en matèria fiscal. Els dos partits de centreesquerra són partidaris d’apujar els impostos als rics, mentre els seus socis liberals són clarament contraris. També falta veure com l’augment de la despesa social i de les inversions afectarà la inflació i la posició d’Alemanya en relació amb la política monetària que ha d’adoptar el Banc Central Europeu.

Quant a la Unió Europea, el canceller Scholz impulsarà una agenda més federalista i europeista que l’exercida durant l’era Merkel. Les institucions europees no se n’amaguen de les seves expectatives, i demanen que Alemanya que exerceixi un major lideratge com a principal motor econòmic de la UE.

Alguns responsables comunitaris ja celebren el final del que anomenen ‘el fre de Merkel’. Tots ells esperen que el nou govern federal exerceixi un major protagonisme en la gestió de l’actual crisi de la covid. Que assumeixi el govern alemany el repte de conduir el lideratge de la Unió Europea cap a un nou model socioeconòmic postcovid. Més solidari i compromès amb els febles, més compromès amb el canvi climàtic, i més decidit a l’hora d’impulsar la digitalització i modernitzar l’economia europea. Ben segur que si Olaf Scholz i el seu govern no defalleixen a l’hora d’aplicar el programa de la coalició, els ciutadans alemanys gaudiran d’un futur millor. De segur, la resta de la Unió Europea també. Cal estar a l’aguait.