«Vam baixar al pou de petits»: el testimoni que reforça la recerca sobre la possible fossa franquista de Reus

De les 1005 fosses comunes inventariades al Banc de Memòria Democràtica, només 137 han estat excavades i identificades. Si la prospecció tècnica anunciada per la Generalitat ratifica l’existència d’una fossa franquista al recinte de l’antiga fàbrica Pich Aguilera, Reus podria situar-se a l’avantguarda en polítiques de memòria històrica. No només per la troballa en concret, sinó perquè, tal com apunten els historiadors, «seria una oportunitat per dimensionar l’abast de la repressió franquista a la ciutat» i, en el millor dels escenaris, posar nom i cognom a víctimes que vuit dècades després continuen fora del relat oficial.

La base de dades de procediments judicials militars registra 32 persones executades amb lloc de residència Reus durant la Guerra Civil i la dictadura. Són xifres extretes per Miquel Pich-Aguilera, besnet de l’antic propietari de la fàbrica tèxtil, a partir de registres de la Generalitat. «Això no vol dir que aquestes persones desaparegudes o afusellades estiguin necessàriament al pou», matisa. «Anton Batlle, -únic testimoni escrit- descrivia els presoners com a alts càrrecs de la República. Identificar la fossa serviria per estirar el fil i cercar testimonis a escala estatal, perquè no forçosament eren veïns de la demarcació».

Arquitecte de professió, va trobar una prova gràfica del possible pou industrial que s’hauria utilitzat com a fossa comuna durant els primers anys de la repressió franquista a Reus. Una troballa que va culminar la recerca iniciada pels historiadors Joan Olivella i Cristian Muñoz el gener d’aquest any. «El nostre objectiu des del principi era que el cas arribés a la Generalitat, i estem molt satisfets que s’hagi assolit», apunta Muñoz. La possible ubicació del pou que van anunciar al Diari ha estat ratificada per l’Arxiu Municipal, que alhora ha identificat un segon pou vinculat a l’antiga sedera.

Tot i això, els historiadors s’inclinen per la seva hipòtesi. «Si Batlle publica l’article sobre l’existència del pou poc abans de morir és, segurament, perquè tenia por que quedés sepultat arran de l’ampliació de l’antic hospital Sant Joan», assenyala Olivella. «En canvi, l’altre pou se situa a l’Escola del Treball, on en teoria no s’hi havia de construir res. No tindria sentit que aquest fos el pou que l’empenyés a deixar constància escrita del que sabia». Amb tot, el reusenc insisteix que només una actuació sobre el terreny podrà aclarir definitivament els interrogants. «La futura prospecció i, si escau, una excavació tindran l’última paraula, tan anhelada per nosaltres, sigui quina sigui la ubicació real».

«Poder disposar d’un espai de dignificació i reparació com aquest al cor de la ciutat és fonamental», defensa Miquel Pich-Aguilera. «Permetria que les noves generacions coneguin i reconeguin la veritat, i alhora actuaria com un espai de cohesió i reflexió cívica». Un pas necessari, afegeix, per avançar cap a «una memòria democràtica completa», que no deixi fora les víctimes que encara avui continuen sense nom.

Testimoni d’un dels pous

En paral·lel a la hipòtesi particular, els historiadors han recollit també el testimoni d’una persona -que vol mantenir anonimat- que assegura haver estat en el pou que l’Arxiu planteja com a segona possible localització de la fossa, al mateix carrer Jacint Barrau. Situa els fets aproximadament l’any 1970, quan encara era un infant. «Ens deixaven jugar als horts de l’Escola del Treball. Les monges de l’hospital deixaven una porta oberta i hi entràvem», recorda.

Segons aquest relat, el pou era accessible, tenia un diàmetre aproximat d’entre tres metres i mig i quatre, i es trobava més aviat a l’altura de l’Escola del Treball que no pas dins la finca de la Pich Aguilera. «Hi vam baixar una vegada. No recordo si ens van esbroncar, però no hi vam tornar més», assegura. A diferència de la descripció que fa Anton Batlle en el seu article, el testimoni indica que el pou no es trobava al final d’un corredor, sinó que s’hi accedia mitjançant una escala metàl·lica fixada a la paret.