És tot un tresor a la vista desfilar per la passarel·la de Vespes i Lambrettes de la seu de Vespa Club Reus. Hi ha vertaderes obres d’art dels anys cinquanta, seixanta i setanta. De fet, l’entitat es va fundar l’any 1955, poc després que la popular marca Piaggio arribés a Espanya i tingués tant d’èxit.
El Club reusenc també va viure una època daurada amb un gran teixit de socis. Malauradament, l’assumpte va entrar en declivi a la dècada dels setanta, i no va ser fins a l’any 1999, 29 anys després, que un petit grup d’amics de Reus i Salou, aficionats a aquests intrèpids vehicles, van decidir reunir-se en una agrupació anomenada ‘motoclub’. Es limitava als escúters clàssics. Anys després, neix l’entitat ‘Amics Vespa-Lambretta Reus-Salou’, la qual canvia al nom oficial de Vespa Club Reus. «Va ser qüestió de dos Davids, L’Espasa i jo.
Tot va sorgir per una Vespa vella que vam intentar restaurar, vam ajuntar-nos un grup aficionat a l’Scooter Vintage i això va passar», enceta conversa l’actual president de l’entitat, David Rodríguez. En l’actualitat, segons confirma hi ha més de 300 socis, alguns més actius que altres. Tots gaudeixen de moltes activitats, com ara gimcanes, excursions culturals i proves motoristes.
«Fins i tot presumim de tenir gent de l’antiga formació de l’entitat», afegeix el secretari de Vespa Club, Edgar Roselló. A més, la naturalesa de l’agrupació té una altra qualitat, i és que està registrada com a Associació Cultural i Esportiva, tant en el camp provincial com autonòmic.
Com si fossin cromos
«Agrupem diversa gent i el vincle és la Lambretta, però hi ha algun membre que té escúters d’altres marques. Evidentment, la gent que apleguem té més d’una moto i la majoria són col·leccionistes. Comences amb una i després no pots parar, com si fossin cromos. Tots són vehicles clàssics i treballem molt el manteniment i la recuperació», explica Edgar Roselló.
Hi ha socis que tenen prop d’una trentena de motocicletes, «això no vol dir que totes estiguin en bon estat».
Pel que fa al manteniment, tots dos membres diferencien en tendències. «Hi ha el col·leccionista que vol mantenir el seu escúter de l’època, ja envellit i rovellat, però fiable i segur pel que fa a la mecànica, i, en canvi, d’altres que el personalitzen. Aquests tipus de motos conviden molt a elaborar dissenys únics i originals, sigui amb pintura o altres complements. En el cas de les dones, també acostumen a utilitzar més colors i el seu model habitual és potser el de la Vespa Primavera», continua Edgar.
Segons els dos aficionats, es tracta d’uns gustos «no massa cars i fàcils de treballar. Tots vam començar de joves trastejant les motos dels nostres avis».
Val a dir que Vespa Club Reus també ha participat en curses de resistència amb Vespa, col·laboren en fires i exposicions, i també pretenen integrar-se a la ciutat. Per exemple, surten per Carnaval amb la Colla dels Vespistats, de la qual tenen també comissió.
