La creació de la banda del Soria 9

En la Quaresma de 2014 dedicàrem dues entregues al músic Josep Font Marimon (Puigcerdà o Lladó, 1839–Sevilla, 1898), pare de la música processional moderna de la Setmana Santa, encunyada a Sevilla després del seu pas per Tarragona amb la banda del regiment d’infanteria Soria núm. 9. Estudiàrem la presència de Font i de la banda a la nostra ciutat entre la tardor de 1864 i l’estiu de 1866, i entre l’estiu de 1868 i l’abril de 1871.

El 2021 es presentà el Llibre de l’avi Sardà. Dietari de la Tarragona del segle XIX (1835-1895), a cura de Jordi Drudis Lerín i publicat per Drudis i Virgili Editors. El gruix del text fou redactat per Josep Antoni Sardà i Portella (1790–1874). Conté noves informacions sobre rituals comunitaris i celebracions festives, fent aflorar bandes de música.

Bandes i actes cívics

Així n’apareixen de militars, algunes de les quals no referenciades abans: el 1835, la Música de la Legió Estrangera francesa i la del Batalló de Cristins, els partidaris de la reina regent Maria Cristina, que també fou documentada l’any següent; el 1836, la Música de la Guàrdia Nacional; i el 1843, la del regiment d’infanteria San Fernando 11.

Aquesta participà en actes cívics com la inauguració de l’Escola Normal, al desamortitzat convent de Sant Francesc, ara Arxiu Històric de Tarragona. El mateix 1843 coneixem la presència a Tarragona de cornetes, signe de la puixança progressiva d’aquest instrument en les formacions musicals.

També el 1843 l’Avi Sardà referencià «una Música complerta [de] paisans», integrada per 10 violins, 6 baixos, 3 clarinets, 3 flautes, 1 flautí, bombo, platerets i «lo demés ruido». La composició era anterior a la que estandarditzaran les bandes militars amb la reordenació de 1852, de la qual s’empeltaren les civils. Hi remarquem la presència no sols del vent i la percussió, sinó també de la corda, que desaparegué per influència militar.

El Soria 9 a Tarragona

El Llibre de l’Avi Sardà aporta una altra notícia, clau per a la música processional del conjunt de l’Estat. Precisament el 1852, dotze anys abans del que sabíem, el regiment Soria 9 ja estava destinat a Tarragona a la caserna de Sant Agustí, si més no des del febrer. La banda d’aquesta guarnició que feu estada en diferents places fortes fou clau en l’evolució de la música de Setmana Santa gràcies a Josep Font Marimon. Segons Didac Bertran i Manuel Gramunt a Los regimientos de guarnición en Tarragona, el Soria havia passat per Tarragona en la guerra del Francès el 1808 i havia fet estada entre 1828 i 1831, essent rellevat l’any següent. Aleshores, però, l’estructura de les bandes no estava definida com el 1852.

D’aquí la transcendència de la nova data. Segons unes fonts l’any següent, el 1853, i segons altres el 1854, Font ingressà com a voluntari i músic «educando» al Soria. Per a patrimoniomusical.com, aquest estava aleshores a la caserna de Figueres, d’on passà a València el 1856 on romangué un any aproximadament.

La banda de música que Font conegué s’havia acabat de fixar el 1852, estant a Tarragona, en 43 instrumentistes: requint, flautí, vuit clarinets, corneta principal o tenor, 3 cornetes primers, 3 cornetes segons, 2 trompes principals, 2 trompes primeres, trompa segona, 2 triscorns tenors, trombó principal, 2 trombons primers, 2 trombons segons, bombardí principal, bombardí primer, 2 bombardins segons, 2 bombardons o baixos, 2 tubes o baixos profunds, bombo, 3 platerets, redoblant i caixa.

Al Soria 9 Font desenvolupà la carrera artística i professional excel·lint com a intèrpret de trompa fins arribar a músic major o director el 1875, càrrec que exercí a Sevilla des de 1876 quan el regiment s’hi traslladà.