No m’agrada el Nadal: Atrevir-se a dir-ho és un pecat

Contrastos. Cada vegada tolero menys el consumisme induït i compulsiu, amb quantitat de persones pels carrers carregades de regals, que fa més evidents les grans diferències econòmiques de la societat

04 enero 2018 16:44 | Actualizado a 04 enero 2018 16:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El Nadal el tenim arrelat al nostre subconscient com a època de retrobament familiar, pau, amor, alegria, felicitat, solidaritat… i si no és així acostuma a aparèixer un sentiment de culpa o de sentir-se un bitxo estrany perquè tenim assumit que per Nadal hi ha l’obligació de ser feliç.

Enyoro el Nadal de la meva infantesa quan la família era àmplia i ens reuníem en dinars, que s’allargaven fins ben entrat el vespre en llargues sobretaules, on recordo que sempre sortien temes amables i d’altres menys amables, que sovint feien enrabiar algun membre de la família, i els grans ho aprofitaven per riure una estona. Era un clàssic parlar del Vendrell, població natal de la meva àvia materna, la Sisqueta de ca la Sila, i comparar-lo amb Tarragona, ciutat estimada de la resta de comensals. 

Els més petits ens sentíem grans perquè ens deixaven beure unes gotetes de cava i fins i tot paladejar algun licor. Després participàvem tots en diferents jocs de taula. El ‘cinquillo’ i el parxís eren els entreteniments preferits. També enyoro anar a Missa del Gall a l’església del Sagrat Cor amb la meva àvia i la meva mare. Em semblava molt exòtic i emocionant sortir a la nit per anar a la meva escola a fer-hi una activitat totalment diferent de l’habitual.

M’agradava veure els carrers il·luminats, posar les figuretes del pessebre i el riu fet amb paper de plata, fer cagar el Tió a cops de bastó, anar a visitar exposicions de pessebres i fires d’avets. Posar una sabata al balcó amb una taronja i una mica de torró i despertar els pares ben d’hora per descobrir tots junts si el meu Rei Mag preferit, en Baltasar, havia encertat el regal que desitjava.

I sobretot m’agradava acomiadar l’any engolint un gra de raïm per campanada, equivocar-me, ennuegar-me i riure molt per acabar tots abraçats i petonejats desitjant-nos un Bon Any Nou ple de desitjos i somnis.

Tot és excés

La mirada innocent i il·lusionada d’aquestes festes s’ha anat diluint a cops de realitat, ja que aquests dies es fan més evidents les desigualtats i les injustícies. El Nadal s’ha convertit en unes festes en què tot és excés, el bo i el dolent.

Em dessola la solitud forçada de tantes persones que aquests dies se senten més tristes i abandonades perquè ningú les convida a un àpat familiar o no tenen ningú a qui convidar.

Són unes festes en què augmenten les discussions entre familiars que no se suporten, que potser no es veuen en tot l’any, i que han de compartir espai durant una estona o uns dies. També es fa més evident per Nadal l’absència per la pèrdua de les persones estimades que t’han acompanyat durant una part del trajecte de la vida i que ara ja no hi són.

Ni per escalfar la llar

Cada vegada tolero menys el consumisme induït i compulsiu, amb quantitat de persones pels carrers carregades de bosses de regals, que fa més evidents les grans diferències econòmiques de la societat. Mentre uns pensen quin mòbil d’última generació els portaran els Reis, altres ni tan sols poden escalfar la llar, si és que en tenen, i menys pensar en cap extra.

Em trenca el cor la impotència de tants nens i nenes de famílies trencades que són usats com a pedres i manipulats pels seus progenitors, només per fer-se mal entre ells, i sense adonar-se que estan robant la infància i danyant els seus fills. 

Ja han passat la majoria de festes, només queden els Reis. Tant de bo que entre tots fem que els infants els puguin gaudir amb la il·lusió i la innocència que els pertoca i quan siguin grans puguin viure en un món més just i reconciliat.

*Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 Comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ del 324 i ha participar al programa ‘Els Matins’. Fa classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Comentarios
Multimedia Diari