David Moragas, l’home persistent

‘Opera prima’. El cineasta d’Almoster triomfa amb ‘A Stormy Night’, amb la qual va clausurar el D’A Film Festival de BCN

26 mayo 2020 12:40 | Actualizado a 26 mayo 2020 13:53
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«La lliçó més important que m’emporto de tot aquest procés és que a la vida no pots esperar que algú et doni permís per fer una cosa perquè sinó, no la fas». Amb aquestes paraules il·lustra el cineasta David Moragas (Almoster, 1993) el viatge de la seva opera prima, A Stormy Night, un llargmetratge que ha conquerit crítica i espectadors, que ha estat seleccionat a la secció oficial del Festival de Málaga -tot i que finalment es va suspendre, sí que es va presentar a Madrid amb catifa vermella inclosa- i que va clausurar amb èxit de públic el D’A Film Festival de Barcelona, enguany en format digital.

«Estimem que va haver-hi uns 22.000 espectadors. No havíem tingut mai un públic així en una estrena tradicional», conta Moragas, qui assaboreix aquest moment dolç de la seva carrera professional fruit d’anys de «picar pedra», com manifesta i de la seva perseverança personal.

A Stormy Night és la història d’un confinament abans de l’arribada de la Covid-19. La pel·lícula, en blanc i negre i rodada en deu dies, narra el periple de Marcos, atrapat a Nova York per una tempesta, el qual acaba reflexionant amb un desconegut sobre la vida i la felicitat, on «els dos personatges són versions de mi mateix. Cada un d’ells posa veu a una manera de pensar, però que comparteixo.

Precisament és bonic posar-les sobre la taula i veure com es contradiuen entre elles perquè penso que les persones estem formades de moltes contradiccions i ens aixequem convençudes d’una cosa i a la nit això ens genera un neguit perquè potser pensem diferent», assevera el cineasta.

En aquest sentit, la qüestió que planteja és si raó i amor poden anar de la mà. Hi poden? «No en tinc ni idea, jo mateix m’ho pregunto i per això acaba trobant el seu espai a la pel·lícula. De fet, esperàvem plantejar moltes preguntes. Hi ha una frase que em va inspirar i que m’agrada molt repetir, del filòsof Zizek que diu, ‘si tens raons per amar a una persona, aleshores no ho fas’. Em sembla preciosa i he reflexionat molt sobre el fet que l’amor sorgeix transcendint tota la raó i les qüestions lògiques».

A més a més de director del film, el cineasta ha estat també el guionista i l’actor. «Això parteix d’una necessitat. Veure què podíem rodar amb els nostres amics, amb molt pocs recursos i amb una sola localització, perquè no era possible fer desplaçaments amb l’equip. Ens ho vam plantejar una mica com un repte i va sortir aquesta pel·lícula», explica. Un llargmetratge que ha captivat, començant la seva marxa de la millor manera possible.

Quin és el secret? Quina la clau? «L’honestedat», assenyala el cineasta. «És una pregunta que ens hem fet molt aquests dies i creiem que A Stormy Night no pretén ser res que no és. Venem el que la pel·lícula és, una cinta molt petita. No enganyem ningú i això genera simpatia», reflexiona.

«De fet -continua-, la rebuda ha estat meravellosa. Em vaig despertar el matí de diumenge posterior a la clausura del D’A Film Festival amb centenars de missatges a les xarxes socials de persones que a casa seva l’havien vist i que volien explicar el que ells creien sobre els temes que es plantegen», comenta Moragas. Un llargmetratge que «ha suposat el punt de partida d’una carrera que espero que sigui molt llarga». A Stormy Night és una producció d’Oberon Media en coproducció amb Aragonés Media Consulting (AMC), distribuïda a Espanya per Filmin. Arribarà als cinemes a la tardor.

 

 

La carrera
Viatge a Nova York

David Moragas es va criar a Almoster. «En un poble tan petit, de vegades falten referents. Per això vaig pensar que ser cineasta no era un somni tangible». Malgrat tot, a les portes de la universitat i tenint clar que «volia fer una enginyeria» no va poder estar-se de marcar com a primera opció Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra, on efectivament, va entrar.

Després va rebre una beca de la TISCH School of the Arts de Nova York. «Vaig passar una entrevista en què estava el director Spike Lee», destaca. I va ser durant el màster que amb Alfonso Herrera, director de fotografia de l’‘opera prima’, van decidir «ser una mica més ambiciosos» contra l’opinió de professors i especialistes, que demanaven prudència. Els seus anteriors curts, ‘Only Fools Rush In’ i ‘Boyfriend’, van ser seleccionats al D’A 2019 i s’han vist a festivals com Palm Springs.

Comentarios
Multimedia Diari