Les peixateries velles, una plaça vuitcentista a Reus

El ‘Diari’ presenta avui, diumenge el 29è lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb l’exemple d’urbanisme vuitcentista de la plaça de les Peixateries Velles de Reus. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

| Actualizado a 16 mayo 2021 14:10
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

El nucli habitat de Reus fins a la meitat del segle XVIII continuava dins el tomb de ravals amb una progressiva ocupació de l’espai de la muralla per habitatges. Es manifesta un lent creixement fora els límits murats amb la construcció de cases a la part externa dels ravals, sobretot de Robuster i Sant Pere i una incipient urbanització dels carrers del Vent, Llovera i Amargura entorn de camps de conreu.

El considerable creixement demogràfic i l’expansió urbana dels inicis del segle XIX obliga l’ajuntament a promoure un conjunt de millores, com donar major amplada a carrers estrets, sanejar els serveis deficients i dictar mesures d’higiene i seguretat dels habitatges. També es proposa construir una nova plaça de mercat amb criteris funcionals i de modernitat per millorar el mercat situat a la denominada plaça de Baix. Per fer front a les despeses del nou mercat de carn i peix l’any 1848 es prenen els acords de vendre Mascalbó, inicia l’expedient d’expropiació dels edificis particulars adjacents a la nova plaça i modificar els drets dels botiguers del mercat existent per facilitar el seu trasllat.

Malgrat la poca capacitat de gestió i les dificultats de finançament del municipi, l’arquitecte Antoni Molner projecta una plaça singular en una àrea estratègica propera al centre històric, amb la voluntat de renovar i donar una imatge de modernitat a la ciutat tradicional. Les reduïdes dimensions de l’espai disponible i la disposició del parcel·lari existent determinen el disseny d’un espai de poca amplada lluny de les proporcions clàssiques de la plaça porticada vuitcentista.

La construcció de les places porticades del segle XIX al nostre país van ser projectes tardans no sempre ambiciosos i en molts casos vinculats a criteris polítics d’expansió de la ciutat i la creació de noves infraestructures amb una manifesta rendibilitat econòmica. La plaça de les Peixateries Velles queda condicionada per la manca d’espai en la trama medieval densa i una topografia accidentada, amb un considerable desnivell entre la ciutat consolidada i el raval situat a la vall de l’antiga muralla.

El projecte desenvolupa una tipologia d’edificació unitària que permet una execució dels edificis no necessàriament conjunta en el temps. Les propostes vuitcentistes es manifesten en l’ordenació en planta, la composició de les façanes, el modulat dels pòrtics de planta baixa i dels buits de les plantes superiors, definint fins i tot els sistemes constructius i els elements ornamentals de façana. Les obres del nou espai es van inaugurar el 31 d’octubre del 1854. Una nota publicada pel diari El Liberal Reusense parla de la plaça amb aquests termes: «es lo mejor y más curioso que hemos visto». L’arquitecte provincial Francesc Barba diu en el seu informe: «resulta que el conjunto de toda la obra y de cada una de sus partes presentan un bello aspecto que denota hallarse construidas según todas las reglas de la buena edificación…».

La plaça té una planta rectangular recolzada ortogonalment al raval de Robuster amb els dos fronts confrontats més llargs porxats. Sobre l’espai porticat de pilastres i arcs de carreus escairats cobert amb un trespol de bigues de fusta i revoltó, s’alcen les façanes d’obra estucada i fileres de balconades simètriques seguint els eixos dels porxos amb un llenguatge arquitectònic auster. Queda envoltada en els seus dos costats confrontats per edificis de tres plantes d’alçada destinats a habitatges veïnals sobre la planta baixa porxada allotjant un entresòl interior. La perspectiva visual longitudinal s’obre cap a l’església de Sant Pere i el raval a través dels murs de tancament de la plaça amb portalada d’entrada i dues arcades laterals cadascun. El llenguatge arquitectònic d’aquests tancaments rematats amb elements al·legòrics de l’escultor Joan Roig i Soler segueix un marcat llenguatge neoclàssic tardà.

L’edifici donant al Fossar Vell forma una illa de cases amb façanes uniformes als quatre costats seguint el modelatge dels porxos de la plaça, estrenyent-se davant de la Prioral donant una millor visibilitat al campanar. L’edifici confrontat al costat de llevant de la plaça s’adapta al parcel·lari existent formant una pantalla de les cases del carrer de Sant Pere i el corredor dels Jueus posteriors. Aquest front conserva els dos petits carrers de l’antic barri jueu que entren a la plaça per l’espai porticat. La plaça és sols per a vianants, amb escales d’accés pels fronts nord i sud que salven el fort desnivell des de la façana lateral de la Prioral amb la capella del Santíssim adjacent al nord i el raval de Robuster al sud.

Posteriorment l’espai es va cobrir amb una estructura metàl·lica encastada sobre el porticat a les façanes lateral de la plaça per donar protecció a les parades del mercat, una solució estructural utilitzada en altres mercats de l’època.

A les acaballes del segle XX va desaparèixer el mercat, es va desmuntar l’estructura metàl·lica i es va rehabilitar el conjunt arquitectònic per convertir l’antic mercat en una plaça per activitats lúdiques i terrasses de locals dedicats a la restauració. La urbanització de la plaça de les Peixateries Velles és exemple d’una intervenció arquitectònica vuitcentista ben articulada en l’espai medieval consolidat, un exemple del model de les places porticades que a la segona meitat del segle XIX van tenir fortuna al nostre país.

L’historiador Pere Anguera manifesta en la seva publicació Urbanisme i arquitectura de Reus: La construcció de les Pescateries suposà la més notable intervenció urbanística realitzada a la part vella de Reus al segle XIX.

Comentarios
Multimedia Diari