Protocols de passos tarragonins i andalusos

Dimarts a la mitjanit vam entrar en el temps quaresmal que condueix a la Setmana Santa. Els congregants de la Sang havien complert dies abans el ritual, que enguany era més transcendent pel context pandèmic, d’aprovar la sortida de la Processó del Sant Enterrament. L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa havia presentat un protocol anticovid per als assaigs dels passos, elaborat per la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

Si bé la Generalitat no ha donat cap directriu restrictiva per als participants en processons ni en l’àmbit del culte ni en el cultural, és lloable que l’Agrupació hagi apostat per augmentar la seguretat dels participants, com la Junta de Andalusia. Aquesta ha comptat amb un Comitè d’Experts, més enllà que dos hospitals públics –Virgen Macarena i Virgen del Rocío, de Sevilla– realitzen un estudi empíric conduït per persones amb la doble condició de capatassos de misteri i professionals mèdics.

Recomanacions

Només ens podem moure en el terreny de les recomanacions, com ha fet Andalusia, perquè la llei sanitària catalana tampoc no estableix cap limitació als participants. Això sí, com han experimentat altres àmbits com el casteller, els consells augmenten el grau de prevenció.

Analitzem què s’ha recomanat a Andalusia i què a Tarragona. En el cas andalús, ens centrem en els passos en què com a Sevilla, Jerez, Còrdova, Cadis o Granada els «costaleros» van a sota i no en els que són duts sobre barres o braços externs a l’estil de Màlaga. En aquest segon context les circumstàncies són més favorables.

Andalusia i Tarragona coincideixen en no permetre persones amb simptomatologia covid, realització de la prova diagnòstica prèvia, utilització de mascareta FFP2, evitar faldons en els passos, no beure aigua fins que es surti de sota o reduir els dies de proves. També demanen que es desinfectin els elements de contacte amb el misteri, abans i després de l’assaig, amb gel hidroalcohòlic. A Andalusia, s’explicita que la desinfecció sigui amb guants i mascareta.

Allí també s’exclou els «costaleros» que hagin estat contactes estrets amb un positiu en la quarantena. Alhora es demana la mascareta en els trajectes en què les quadrilles van juntes a peu, en cotxes o en transport públic cap a l’assaig o de retorn, així com que les reunions prèvies o posteriors dels integrants siguin a l’aire lliure o en locals amb ventilació òptima.

Prevencions extres

Hi ha entitats o ciutats andaluses que van més enllà. La confraria de la Yedra, de Jerez, instal·là aparells purificadors d’aire sota el pas, mesura que l’Ajuntament de Cadis intenta aplicar, si bé el Consell de germandats considera que l’aixecament de faldons és suficient. Compten amb l’homologació del Misteri de Sanitat i amb número de registre sanitari, tenen una efectivitat del 99% i una acció desinfectant tant a l’aire com en superfície.

Per la seva banda, Tarragona contempla mesures addicionals a les andaluses. Els portants hauran de descansar sortint del pas cada deu minuts; i evitaran esmorzars post assaig. La limitació del temps sembla vinculada al límit fixat per als castells, establert en quinze minuts.

Malgrat això, no existeix cap evidència científica que en manifestacions on el contacte és estret, com en les pinyes dels castells, s’hagin produït contagis si s’han seguit els protocols de test, mascareta i higiene de mans, com avalaren la prova pilot de Sant Joan a Valls, els pilars de Sant Fèlix a Vilafranca i el protocol per Santa Tecla a Tarragona, o les actuacions de la tardor en diferents places. La limitació dels 10 minuts fa inviable la sortida de les processons al carrer perquè desapareixeria qualsevol mena de ritme en la itinerància. Temps de reflexió.